Una llàstima d'adéu

La gent que va esperar per veure l'espectacle va haver d'estar quinze minuts a les fosques. Moltes persones se'n varen anar, i moltes altres xiularen i manifestaren el seu malestar cridant «Fora!».

Finalment, quan tot va poder començar, Agustín el Casta aparegué a la pelusse cantant una peculiar versió de «My way» i caracteritzat com el seu personatge Lorenzo Llamas. Qui va ser el responsable de l'elecció d'un artista amb un sentit de l'humor que poca gent, llevat dels mallorquins, podia entendre? A més, el to dels gags no era el més adequat per una cerimònia de clausura d'un esdeveniment tan important com aquest. Realment, va ser una llàstima que el Tricicle no es pogués fer càrrec d'aquesta actuació.

Però no estava tot acabat. Aparegué el disc joquei Juan Campos. Els temes foren acompanyats per uns balls ridículs que provocaren que encara més gent abandonàs el Palma Arena. I el pitjor de tot, és que, segons fonts vinculades als mitjans tècnics d'aquesta actuació, Campos va punxar fent play-back, ja que no era ell qui posava els discs, encara que feia com si fos al contrari.

Ja pràcticament no quedava ningú mentre es desenvolupava aquesta actuació. Quan arribava el final de tot, sortiren alguns voluntaris del Mundial a ballar a la pelusse amb els ballarins de l'espectacle.

Fonts de l'empresa Backstage, encarregada d'organitzar la cerimònia, entre les quals es troba el seu director de producció, negaren rotundament que ells haguessin triat els artistes que havien d'actuar a la cerimònia de clausura. Fou Jorge Moisés, director del velòdrom, qui decidí que l'espectacle s'havia de fer amb Agustín el Casta i Juan Campos.