Floyd Landis guanya el Tour

Óscar Pereiro de l'Illes Balears i Andreas Kloeden del T-Mobile foren segon i tercer, respectivament

Floyd Landis (Phonak), Óscar Pereiro (Illes Balears) i Andreas Kloden (T-Mobile), primer, segon i tercer respectivament del Tour de França, en el podi de París.
| EFE

EfeParís.24/07/06 0:00

El nord-americà Floyd Landis, del Phonak, va ser aclamat a París com el vencedor del Tour de França, i es va convertir en el successor del seu compatriota Lance Armstrong en la dinastia dels campions, mentre que l'espanyol Óscar Pereiro, de l'Illes Balears, el va acompanyar a la foto final com a segon classificat i l'alemany Andreas Kloeden, del T-Mobile a la tercera plaça. Una vegada finalitzada l'última etapa entre Sceaux i la capital francesa Landis es va convertir en el tercer americà que inscriu el seu nom en el palmarès de la «gran boucle», després de Greg Lemond i Armstrong, el seu excap durant tres anys en l'US Postal.

Landis, de 30 anys, va aconseguir en la seva cinquena participació en el Tour i el segon any com a líder del Phonak, mantenir la bandera dels Estats Units en el més alt del pòdium dels Camps Elisis, escenari que va homenatjar com mereix l'«Heroi de Morzine». Landis va passar a la història en rematar amb fermall d'or una gesta que es recordarà als llibres sagrats d'aquesta prova centenària. Després de sofrir un defalliment a La Toussuire, on va perdre 8 minuts, va ressuscitar l'endemà en una jornada amb 5 ports per recuperar el temps perdut en un «cop de ràbia» i després de sofrir la major «humiliació» de la seva vida.

Aquella gesta li va costar a la fi el mallot groc a l'espanyol Óscar Pereiro, el gran animador del Tour amb 5 dies de groc. Un bon premi que iguala el lloc de Beloki el 2002, últim espanyol que va visitar el calaix a París. L'alemany Kloden, segon el 2004, va ser tercer. Carlos Sastre (CSC) va acabar en una quarta plaça que va tenir gust de poc després d'una gran cursa, mentre que Haimar Zubeldia (Euskaltel) hi va ocupar una meritòria novena plaça.

El Tour 2006 ha estat capritxós, imprevisible i boig, allunyat del pronòstic marcat dels últims 7 anys. Ha ofert un espectacle interessant i atractiu fins a l'últim quilòmetre, malgrat el fet que els antecedents van ser patètics, com va admetre el director Jean Marie Leblanc, que abandona el càrrec després de 18 anys de servei. La primera setmana va aportar lluïment als esprintadors, la segona escapades i caigudes, amb canvis constants de líder; i la tercera i última, amb els Alps com a escenari, la caiguda i la resurrecció del nou campió.