«Esper estar amb els millors»

Iban Mayo veu en la crono d'avui el major escull per als seus objectius

TW
0

El ciclista de l'Euskaltel Euskadi Iban Mayo mostrà ahir la seva satisfacció pel fet que la primera setmana del Tour de França estigui acabant i ho hagi fet «amb el menor número de problemes» per a la formació basca.

«Ja quasi ha acabat la primera setmana del Tour, la pitjor per a mi. Demà -avui pel lector- és la crono, i després ja arribam als Pirineus. Allà podrem començar a pensar en altres coses. Fins ara era passar l'expedient», comentà. Mayo pensa ja en la primera crono de la ronda gala, que es disputa avui, però no vol autoimposar-se massa pressió. «És un examen sèrio, però les cronos no me van bé i el més probable és que cedeixi una mica de temps quant als millors. De totes maneres no vull fer càbales de quant puc perdre», destacà el corredor.

El ciclista basc s'estima sortir a «fer-lo el millor possible», sense fixar-se objectius, reconeixent a més que el perfil no és el més idoni per a les seves característiques.

Mayo va mostrar a més les seves ganes de què arribi la muntanya i espera que el seu estat de forma s'assembli al que ja va mostrar en la Dauphine Libere. «Conec bé tant Pirineus com Alps, i hi ha etapes que m'agraden. Esper tenir bones sensacions i estar amb els millors. Estaria bé repetir l'èxit de la Dauphiné, a veure si tot surt bé», apuntà el corredor.

Per la seva banda, el guanyador de l'etapa que es disputà ahir, l'australià Robbie McEwen, afirmà tot i els èxits aconseguits que encara que es troba en un bon momen «tampoc és el millor» de la seva cursa professional i assegurà que el mallot verd encara no és el seu principal objectiu. «No crec que estigui en la millor forma de la meva vida esportiva, encara que em trob molt bé i molt motivat. Amb Petacchi les arribades haguessin estat diferents, però aquí hi ha molt bons velocistes», assenyalà el corredor del Davitamon Lotto.

L'australià explicà que la baixa de Frend Rodríguez fou un contratemps per a l'equip, però la funció del nord-americà es desenvolupa a la perfecció pel belga Gert Steegmans.