El centre del món

Manacor va vibrar amb el triomf del seu millor ambaixador. La ciutat fou una explosió d'alegria

Assumpta BassaManacor12/06/06 0:00

Oe, oe, oe!!!... En Rafa campió!!!. El pavelló Bernat Costa fou una explosió d'alegria. Nirvis, emocions, alguna llagrimeta, molts de somriures i per damunt tot molt d'orgull. Manacor ahir es convertia per segon any consecutiu en el centre del món. Més de 300 veïns aplaudien amb totes les forces al seu millor ambaixador a tot arreu.

A les 15 hores als carrers de Manacor no hi circulava una ànima. Tot i que feia molta de calor el motiu era un altre: tothom estava davant els televisors. Els bars, els domicilis particulars seguien el partit del Roland Garros amb gran expectació.

L'Ajuntament va instal·lar dues pantalles gegants per a l'ocasió. En el Bernat Costa s'havien preparat 300 cadires que s'ompliren sobretot devers les 18 hores quan era més prop la victòria. També es repartiren clauers amb pilotetes de tennis.

Al pavelló hi foren presents el batle, Antoni Pastor i altres edils del consistori. Tots seguien amb molta atenció aquest esdeveniment mundial.

Mentrestant a l'hipòdrom de Manacor també hi havia gran expectació. Ahir es celebrava el Gran Premi de Manacor i la Sala també va voler instal·lar una pantalla gegant perquè els nombrosos seguidors del Premi poguessin seguir moment a moment l'esperadíssima final. Allà també fou un clam en el moment en què Nadal s'alçà amb el triomf.

Qui va viure amb molta intensitat aquestes hores de jocs fou Maria Antònia Mercant, la regidora de cultura de l'Ajuntament de Manacor que a més és familiar de Rafel Nadal. «He viscut el partit amb molt de nirvis però jo estava convençuda que guanyaria. En Rafa ha demostrat que és un gran campió i crec que encara li queden molts de triomfs per celebrar».

El batle, Antoni Pastor va dir que de moment encara no s'havia previst cap celebració i que s'hi estaria una mica a l'espera de l'agenda de l'esportista. Rafel Nadal guanyava. Era el seu èxit, però aquí a Manacor, la ciutat que l'ha vist créixer, tots els veïns sentiren aquesta victòria una mica seva. Ja ho diuen: sempre ens quedarà Paris!.