Nit d'olivetes a la fresca, nervis i televisió

Palma es convertí en un desert que convidava a passejar pels carrers buits i els pisos i bars plens

Sebastià BennàssarPalma29/06/03 0:00

Era un moment ideal per anar en cotxe. Les temperatures no convidaven a passejar a peu, però si un tenia aire condicionat es podia dedicar a fer voltes, tranquil·lament, per la ciutat. No hi havia ni taxis -normalment no n'hi ha ni quan els necessites- i en els autobusos, mig buits, els transistors estaven molt més forts del normal. La ciutat semblava adormida. De portes a fora.

En els pisos les crispetes i les bosses de patates fregides (d'una coneguda marca, l'ocasió es mereixia que es tiràs la casa per la finestra) eren les grans protagonistes. I la televisió. Aquell magnífic aparell que oferia les evolucions de 22 homes cridats a aconseguir la glòria.

El partit ho tenia fàcil per triomfar. Ni tan sols no hi havia contraprogramació televisiva -d'altra banda innecessària, perquè darrerament la tele és insofrible. I no es pot dir que la ciutat estigués deserta. Pels carrers se sentia el renou dels locturos escanyant-se.

Els més agosarats havien desafiat les lleis físiques dels balcons i havien duit tota la família a ocupar dos metres quadrats que serveixen per imaginar que un és a París, amb apartament sobre els Camps Elisis. En aquests balcons es congregaven la padrina que es queixava que les patates fregides (sí, les cares, les de marca) se li ficaven dins les genives adolorides pel barram postís, els homes de la casa amb cerveseta a la mà (patrocinadora oficial de la Lliga), les al·lotes de la casa duent tapetes de formatge maonès i olivetes, i els nins vestits de roig sang, no podia ser d'altra manera.

En els bars els cambrers estaven desesperats i resant perquè el Mallorqueta guanyàs. Tot depenia d'aquells homes vestits de vermell. Si guanyaven, celebració, caixa i propina. Si no s'haurien perdut el partit, la festa i, sobretot, la propina. Palma fou una ciutat deserta. Fins a les onze, clar. Propina a banda.