cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

El taller sobre memòria democràtica de l'Escola de Formació Política d'EUIB homenatja Josep Massot i Muntaner, Gabriel Riera i Sorell i Joan López Casasnovas

202515

Un any més, Esquerra Unida Illes Balears (EUIB) ha organitzat l'Escola de Formació Política, que enguany ha arribat a la quarta edició. La jornada s'ha dut aterme el passat dissabte al saló d’actes de la UGT a Palma, amb el títol 'Teixint comunitat'.

A les 10.00 hores a tengut lloc el primer dels tallers, amb el títol 'La reforma laboral, una eina de transformació social', en el qual hi ha intervengut Yolanda Calvo, secretària d’ocupació de Comissions Obreres de les Illes Balears (CCOO-IB), i Xisca Garí, vicesecretària de la Unió General de Treballadores i Treballadors de les Illes Balears (UGT-IB). Ha moderat aquest primer taller Miguel Carranza, secretari de comunicació d’EUIB.

El segon dels tallers, 'Polítiques migratòries, la frontera de la desigualtat', ha donat inici sobre les 12.30 hores, amb les intervencions de Carlos Martínez, activista DDHH i portaveu de la plataforma Les Balears Acollim; Justin Kashara, president de Kal Melanina; Nataly Pinzón, activista colombiana, i Laura Pérez, jurista i secretària d’Organització d’EUIB, qui ha moderat l’acte.

Després d’una pausa programada per a dinar, a les 16.30 hores s'ha reprès l’activitat amb el tercer taller, 'Les alternatives al col·lapse del capitalisme', amb les intervencions de Juanjo Martínez, geògraf i coordinador general d’EUIB, i Xisco González, professor de sociologia a la UIB i a la UNED.

Per últim, el darrer taller, 'La memòria democràtica, les següents fites a assolir dins el món educatiu i divulgatiu', ha comptat amb la participació d’Elisabeth Ripoll, doctora en Història, presidenta del Col·lectiu Aurora Picornell i professora de la UIB, i David Ginard, doctor en Història i professor de la UIB.

Ginard ha començat la seva xerrada remarcant que es tracta d’una qüestió que «sempre és d’actualitat» però que aquest 2022 hi ha una sèrie de motius que fa especialment pertinent tractar aquest tema:

Un any d’alegria i esperança

Ha estat un any molt important en polítiques de recuperació de memòria democràtica a tots els nivells institucionals.

Punts importants: Redefinició del concepte de víctima, una acció més activa respecte a les desaparicions forçades, accés públic als documents, reconeixement específic del paper de les dones, concepció de la memòria democràtica que vagi més enllà de la Guerra Civil i la incorporació de la història recent al currículum escolar.

Un any de tristesa i de compromís

Enguany ens han deixat persones molt importants en l'àmbit de la memòria democràtica. Ginard ha volgut retre homenatge i destacar tres figures: Josep Massot i Muntaner, «gràcies a ell les Illes Balears són el territori on millor s’ha investigat aquest tema»; Gabriel Riera i Sorell, «un home que havia passat per la presó de Can Mir i supervivent dels camps de concentració»; i Joan López Casasnovas, home compromès des de Menorca amb la memòria democràtica. Aquest darrer, que va morir la setmana passada, va ser una persona que, «a més des d’una militància plural d’esquerres, va fomentar la recuperació de la memòria democràtica, un referent».

Per a Ginard, la feina d’aquestes tres persones «ens demostra que hi ha ja molts reptes superats».

Un any de reflexió

Per a fer-nos reflexionar és el retorn dels conflictes bèl·lics a Europa i les guerres a altres llocs del món de les quals no se’n parla.

L’augment de l’extrema dreta a França, a Itàlia,... «Estam parlant de grups polítics que estan assolint popularitat en la ciutadania i que dins els seus programes d’odi usen la memòria democràtica com a tema de combat», ha remarcat.

Respecte al món educatiu, ha remarcat la necessitat d’una major connexió entre l’educació secundària i la universitat perquè «és molt important que els avanços que es fan en investigació arriben a l’educació secundària»; una millora del grau d’Història de la Universitat de les Illes Balears, que abordi la història contemporània i la història de les Illes Balears (que es va retallar pel pla Bolonya); i, en tercer lloc, dins el currículum d’ensenyament secundari la presència del segle XX «només es tracta en el darrer curs i fins i tot s’arriba a no tenir cap classe sobre els darrers fets a les Illes Balears».

Per la seva banda, la presidenta del Col·lectiu Aurora Picornell, Elisabeth Ripoll, ha explicat que necessitam «normalitzar l’estudi del passat recent a les nostres aules. No està ben aprofundit en el sistema educatiu». A més, ha remarcat que hem arribat a un moment en què les institucions han adquirit «un compromís públic que va més enllà de les fosses».

Ripoll també ha destacat la incorporació del concepte de memòria democràtica a la Llei d’Educació de les Illes Balears, «una fita important a nivell legal i teòric».

Una altra fita important a les Illes Balears és que a principi d’any es va dur a terme un curs d’actualització per al professorat amb l’objectiu de tenir una perspectiva concreta de totes les Balears, es varen exposar experiències didàctiques i es varen fer unes rutes.

Respecte al currículum educatiu, Ripoll remarca que vivim «un procés de canvi». «La magnitud de tots els continguts a tractar, sobretot a nivell de batxillerat, fa que aprofundir en aquests coneixements depengui més de la voluntat del docent que del currículum», ha remarcat.

Què passarà ara? Amb els nous currículums «hem d’aconseguir que el professorat tengui el compromís d’aprofundir en aquest tema i ser cautelosos per a veure quina és l’aplicació real». Respecte a la difusió, Ripoll ha assenyalat els díptics sobre testimonis per a l’estudi de la memòria democràtica a les Illes Balears per als centres educatius i uns altres amb llocs d’interès.

Com podem treballar la memòria democràtica des d’una perspectiva interdisciplinar? «Visites d’alumnes a les fosses on es fa feina in situ en el procés de recuperació de cossos, als espais de repressió com el Castell de Bellver, les plaques que ens recorden les antigues presons, els camps de concentració, els espais de record i homenatge com el Mur de la Memòria…», enumera Ripoll.

En definitiva, la doctora en Història ha remarcat que l’educació «ha de formar part de tot l’engranatge de la memòria democràtica».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.