Un any més, Esquerra Unida Illes Balears (EUIB) ha organitzat l'Escola de Formació Política, que enguany ha arribat a la quarta edició. La jornada s'ha dut aterme el passat dissabte al saló d’actes de la UGT a Palma, amb el títol 'Teixint comunitat'.

A les 10.00 hores a tengut lloc el primer dels tallers, amb el títol 'La reforma laboral, una eina de transformació social', en el qual hi ha intervengut Yolanda Calvo, secretària d’ocupació de Comissions Obreres de les Illes Balears (CCOO-IB), i Xisca Garí, vicesecretària de la Unió General de Treballadores i Treballadors de les Illes Balears (UGT-IB). Ha moderat aquest primer taller Miguel Carranza, secretari de comunicació d’EUIB.

El segon dels tallers, 'Polítiques migratòries, la frontera de la desigualtat', ha donat inici sobre les 12.30 hores, amb les intervencions de Carlos Martínez, activista DDHH i portaveu de la plataforma Les Balears Acollim; Justin Kashara, president de Kal Melanina; Nataly Pinzón, activista colombiana, i Laura Pérez, jurista i secretària d’Organització d’EUIB, qui ha moderat l’acte.

Després d’una pausa programada per a dinar, a les 16.30 hores s'ha reprès l’activitat amb el tercer taller, 'Les alternatives al col·lapse del capitalisme', amb les intervencions de Juanjo Martínez, geògraf i coordinador general d’EUIB, i Xisco González, professor de sociologia a la UIB i a la UNED.

Juanjo Martínez ha explicat que el capitalisme del segle XVIII i XIX es plantejava a partir d’un món buit i es va anar desenvolupant cap al capitalisme de consum. «El problema és que el capitalisme en l’actual concepció que tenim planteja que per a continuar funcionant hem de crèixer un 2 o 2,5 per cent. Si creixem amb el ritme actual, en un període d’11 anys Espanya consumirà el doble de tot i això és insostenible», ha remarcat.

En aquest sentit, ha destacat que la guerra d’Ucraïna ha accelerat certs processos i ha destacat la debilitat del sistema capitalista ja que ara mateix el sistema «depèn de l’entrada dels recursos econòmics»: «Estam esgotant els recursos i la dinàmica és una situació molt complicada. Solucions al col·lapse sempre hi haurà dues: la nostra misèria a base de mantenir els privilegis i conseqüències del canvi climàtic front a la posició de la classe treballadora de caire internacionalista. Hem de redimensionar el món».

Per la seva banda, el sociòleg Xisco González ha remarcat que no estam parlant d’un tema estríctament polític, sinó també científic. González s’ha demanat quin és el límit d’arribada de turistes a Mallorca: «Som tan irracionals que, com a espècie, anam camí al col·lapse. No és una qüestió de l’espècie humana sinó del sistema capitalista. És aquest el que ens està arrastrant a un quasi segur col·lapse i tal volta a una extinció de la vida humana sobre el planeta o, com a mínim, d’aquesta societat global», ha explicat.

Solucions? Políticament, el sociòleg ha destacat que Esquerra Unida, la CUP i Bildu són els únics partits de l’Estat que estan posant sobre la taula aquesta problemàtica. A més, ha remarcat que el problema més acceptat actualment és el canvi climàtic perquè es tracta d'una una cosa evident: «Mallorca tradicionalment tenia de 10 a 15 nits tropicals a l’estiu i l’any passat vàrem batre tots els rècords amb 100 nits consecutives».

El segon gran genet de l’apocalispsi que ha presentat González és l’esgotament de recursos. Sobre això, ha destacat que el problema no està tant en la sobrepoblació sinó en «l’estil de vida del primer món, del 10 per cent més ric del planeta».

«Tot prové del petroli. Tenim un problema enorme en tots els àmbits, ens falten aliments, aigua, arena (la construcció continua absorvint gran quantitat)... i properament ens faltarà de tot. Quan es parla de la famosa transició energètica, oblidau-vos, això no passarà perquè no hi ha materials perquè passi. Mai no podrem viure com ho hem fet fins ara. Hem començat un descens que no tendrà fi. Ens faltarà absolutament de tot i no podrem fer cap transició. Ens menteixen», ha explicat. I el tercer problema, per al sociòleg, és la pèrdua de la biodiversitat.

«Hem de sortir de l’imaginari del capitalisme, de trobar la felicitat en el consum. Hem d’entendre que no és el camí. Hem de desurbanitzar, tornar al camp; destecnologitzar per a deixar de fer un consum extens dels materials; descolonitzar les nostres ments i el món; abandonar el consumisme i la moda (l’obsolescència percibida i l’obsolescència programada). Hem de reevaluar. Cooperació i no competència. Recontextualitzar i reconceptualitzar. Reduir, limitar el consum a la capacitat de càrrega del planeta. Reutilitzar», ha reflexionat González.

En resum, per al sociòleg, cal decréixer: «Aprendre a ser feliç amb menys, treballar menys, treballar tots i distribuir millor. És el moment de l’esquerra».