La professora de Dret Constitucional a la Universitat de València i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics, Vicenta Tasa Fuster, ha aprofitat la seva participació en el Diploma Universitari de Legislació Lingüística i Drets Lingüístics de la UIB per a visitar la ràdio Ona Mediterrània.

Tomeu Martí, director de la ràdio i de dBalears, l'ha poguda entrevistar sobre un tema del qual n'és experta: els drets lingüístics dins el marc constitucional.

• Al Diploma hi parlaràs del marc legal de la llengua catalana al País Valencià; ens podries fer una petita introducció sobre què hi diràs?

Parlarem del marc legal lingüístic que hi ha al País Valencià, començant per l’Estatut d’Autonomia del 82, i la seua reforma posterior del 2006, de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià del 83, del desplegament que s’ha fet d’aquesta llei, de la Llei de Plurilingüisme que es va aprovar el 2018, del decret de 2017 anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, parlem també de l’Oficina de Drets Linguístics i, l’última llei que tractem, la Llei de la Funció Pública que es va aprovar en maig d’aquest 2021.

• La vostra tesi doctoral va sobre drets lingüístics i ordenament constitucional, i diguem que planteja la idea de seguretat lingüística vs jerarquia lingüística, per dir-ho d'alguna manera, on comparau el cas suïs i el model espanyol, el suïs on es dona seguretat als ciutadans; amb el model espanyol on hi ha aquesta jerarquia lingüística?

A l’Estat espanyol, amb la Constitució del 78 s’estableix eixa jerarquia linguística perquè només s’esmenta el castellà, essent aquesta l’única que els espanyols tenen el dret de conèixer. La resta de llengües de l’Estat espanyol no hi ha cap obligació de conèixer-les, segons estableix el primer punt. És cert que el punt 3.2 també estableix que les llengües seran cooficials en funció del que establisquen els respectius estatuts d’autonomia.

Si la jurisprudència del Constitucional, aquell que estableix què està d’acord amb la Constitució i què no, a banda d’establir que les dues llengües seran cooficials en cada territori, també podria haver dit que les dues llengües oficials haurien de ser de coneixement obligatori en eixos territoris. Però no és així, hi ha estatuts com el català que han intentat incloure-ho en la seua redacció, i el Constitucional ho ha impedit.

Quan s’estan debatent els articles de la Constitució, quan es redactava l’article 3, en aquell moment la pretenció era a favor de la diversitat lingüística. A partir del 85, amb la primera sentència del Tribunal Constitucional s’obri un poc el camí del que serà més contrari a la diversitat lingüística.

• El professor Bartomeu Colom proposava, a la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que la fórmula fos que ningú pogués al·legar vàlidament el desconeixement de la llengua catalana. Aquesta seria una bona via? El TC hauria d’acceptar-ho?

No. La qüestió que el TC accepte o no ja sabem tots que depèn de la composició del TC. I la composició del TC en aquestos moments, fins que no hi haja una renovació, és contrària totalment a la diversitat lingüística. I això ho trobem des del 2010, amb la sentència contra l’Estatut català, sent molt regressiva, amb una jurisprudència en contra de la diversitat lingüística en tots els territoris amb llengua pròpia. Per tant, encara que la fórmula siga una fórmula molt bona, dubte que el TC, en aquest moment, la donara per bona.

• Una altra reforma que proposau és la reforma de l’article 3 de la Constitució espanyola?

Sí, una altra possibilitat és la reforma de l’article 3 de la Constitució. És la forma de dotar de sobirania lingüística els territoris amb llengua pròpia. Però tots sabem que la reforma constitucional pot ser molt complicada, potser arribant a esclatar en una reforma constituent, ja que cap Constitució espanyola s’ha reformat. S’ha arribat a esgotar i això ens ha dut a un procés constituent. I temes com la Corona, la divisió territorial, entre d’altres, ens estan duent cap a una reforma de la Constitució.

I com que ara hi ha forces en les Corts Generals que estan posicionades en contra de la llengua catalana, no crec que la proposta de nou article fos millor que l’actual.

• Entenem aquesta idea, però si no existeix aquesta igualtat lingüística entre tots els ciutadans de l’Estat espanyol, existeix alguna altra via per arribar a aquesta igualtat?

S’han intentat distintes vies. Una d’elles ha sigut, en un dels períodes, que s’acceptara una llei d’igualtat de llengües, però personalment pense que no és una bona proposta per a les llengües com la nostra, ja que deixaria les competències en matèria lingüística en mans de l’Estat. I tots sabem que quan legislen ells amb la llei estatal tu no pots anar en contra del que s’està fent, seria deixar les competències lingüístiques en mans de l’Estat. Aquest és un moment complicat per a establir línies generals per a tots els territoris.

Per tant, pense que és cada territori qui ha de treballar per eixamplar eixe marc lingüístic. Encara tenim marge de maniobra. Al País Valencià, tenim la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià, la qual va ser una llei aprovada amb l’abstenció del PP, i sense cap vot en contra. Una Llei molt consensuada que encara pot donar molt de si.

• A un altre nivell, i que també hi ha tengut ja iniciatives al Congrés dels Diputats. Quina seria la relació, en aquest marc legal, entre les CCAA. S’ha arribat a prohibir a les CCAA comunicar-se en llengua catalana. Com podem fer-ho?

Ara s’entan fent moltes coses des del tres governs, dels tres països de l’àmbit lingüístic, per a treballar conjuntament. Seria interessant que poguérem escoltar-nos més. Però bé, tornant a la pregunta que has fet, on has comentat que s’ha prohibit el fet de relacionar-nos en català, he de dir que això no és ben bé així. Perquè la sentència sobre la qual s’interpreta tot això, és una interpretació, al meu parer, errònia. Perquè el Tribunal no entra a diferenciar les llengües o dir si el català i el valencià són la mateixa llengua. De fet, fan referència a sentències anteriors, en les quals ja es diu que ells no entraran en qüestions lingüístiques. Ells en el que entren és en la llei de procediment administratiu comú, la legislació bàsica estatal que ens furta competències, on en un dels seus articles diu que les administracions s’hauran de comunicar en una llengua comuna, i com que a Catalunya la llengua té la denominació de català i a València de valencià, ells juguen amb això.

Però no entren a dir si és o no la mateixa llengua, ni ens prohibeixen comunicar-nos en català. De fet, nosaltres sempre ens hem comunicat, ens comuniquem i sempre seguirem comunicant-nos, a nivell d’administració, en la mateixa llengua.

• Torn a un fil anterior on has dit que ens hauríem d’escoltar més, imagin que va pel tema de la reciprocitat televisiva i els nous mitjans digitals.

La qüestió és que siga com siga, ens puguem escoltar, perquè ens necessitem escoltar. Perquè necessitem escoltar altres accents i altres particularitats de la nostra llengua. Qualsevol llengua que està viva, com la nostra, té particularitats allunyades del que és l’estàndard de la llengua, i entre elles s’han d’escoltar i s’han de saber reconèixer més.

• No sé si coneixeu la Llei de l’Audiovisual, però de segur que t’ha arribat la polèmica al voltant. Quina seria la bona fórmula per a garantir que el català, l’eusquera, el gallec… tenguin garantida la presència en aquestes grans plataformes?

És molt complicat, perquè hi ha molts diners, i tots sabem que hi ha molts interessos creats. I on es parla de molts diners, el tema lingüístic és cosa que queda molt enrere, molt apartada. Però si realment som un país que ens creiem la qüestió de la diversitat lingüística, o com diu l’article 3.3 que hem de promoure la riquesa de les altres llengües d’Espanya, hauríem de fer el possible per a no perdre el tren de la Llei de l’Audiovisual.

Aquestes plataformes han de tindre un percentatge de la seva programació en la llengua pròpia. Si aquestes plataformes no mostren la diversitat lingüística, allò que no es mostra desapareix. Cal que des tots els fronts es faci força per a millorar aquest model.

El partits, com en el nostre cas amb Compromís, amb el nostre representant de Compromís, amb els altres representants dels altres partits que tenen en compte la diversitat lingüística, d’alguna manera han de pressionar per tal de sumar el màxim possible de suports.

• Canviant de tema, també ets acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Donau-nos, per favor, les darreres notícies d’actualitat sobre l’Acadèmia.

Doncs, l’AVL compleix enguany 20 anys, és a dir que estem de celebració. Jo acabe d’entrar i estic molt orgullosa perquè el meu és un perfil inèdit, i el meu perfil és un perfil de dret constitucional, i els acadèmic els ha vingut bé aportar una altra perspectiva des del punt de vista del dret a l’Acadèmia. És una Acadèmia que treballa molt i molt bé, que actualment no té cap afrontament per part de la societat, i que s’ha consolidat durant aquestos vint anys, es treballa per seccions i es treballen tant la normativa com el foment de la llengua.

• Apel·lant aquest segon llinatge, Fuster, mallorquí, li deman també si conèix la campanya de ‘La justícia també en català’.

No, no la conec, però només pel que em dius em sembla positiva. Perquè la llei orgànica del poder judicial estableix un sostre per al fet de poder expressar-nos en la nostra llengua quan acudim als tribunals. Es limita el nostre dret de poder expressar-nos en la nostra llengua, i perquè els jutges i fiscals no tenen l’obligació de conèixer les llengües de tot l’Estat d’allà on van a treballar.