El dia 23 de setembre, de cap manera hauria hagut de ser un dia en què no haguéssim tingut present el que suposa el sistema prostitucional. Es commemorava el 'Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nines i Nins'. El fet és que, des d’una mirada naturalitzada, part de la societat i particularment molts homes, no són conscients del gran greuge, de l’esclavatge i de la pràctica de violència masclista que suposa el sistema. Oblidar-ho, deixar de banda el fet, ens allunya de fer-nos conscients, d’assumir la part de responsabilitat de cadascú pel que fa a l’erradicació i a l’abolició del sistema.

La secció #Desembolicar, amb el suport del Diari Balears, i a la vegada amb el desenvolupament del programa de ràdio Homes Transitant, ha tingut present de manera continuada el posicionament al qual ens conviden, millor dit ens reclamen, amb absoluta fermesa i justícia, moltes dones, també homes que conscients de la gravetat, es mobilitzen, treballen, s’exposen, es comprometen, envers l’abolició.

Sovint, en front a una realitat tan cruel com és aquesta sobren les paraules, sobretot si esdevenen buides, si no van acompanyades d’un reconeixement sòlid que ens permeti transitar vers un canvi radical, que com no podria ser d’una altra manera, ha de fer-se des dels homes, deixant de ser sostenidors i proveïdors del sistema prostitucional.

Donam pas a una de les col·laboracions que ens han acompanyat amb claredat. L’autor del text que reproduïm és Carles Llorens i podeu trobar-lo en la seva primera publicació al diari a: https://bit.ly/3Anteiq

Us convidam a una nova lectura, per després convidar-vos a reprendre reflexions des de la ràdio amb els enllaços adjunts a peu de pàgina.

Puters

Per què els tios anem de putes? Perquè si ens comparem amb les dones, som els tios els que molt majoritàriament anem de putes, no? Pensem açò alguna vegada? Sabem per què hi anem? O només hi anem i... ja està? Hi ha hagut algun dia, alguna vesprada, alguna nit en què haguem pensat en elles com ho fem quan pensem en les nostres companyes, mares, filles o amigues –si és que som afortunats i en tenim- és a dir: tant de bo des de l’empatia i la comprensió? O és que elles són 'una altra cosa' aliena a aquests sentiments o maneres de tractar-nos? Significa disposar de diners poder disposar –entre altres coses- de cossos de ties a les quals sobar, sotmetre, obligar i follar a ser possible discretament sense que cap persona del meu entorn se n'assabenti? Perquè és això el que volem..., veritat? Sobretot, que cap dels meus ni de les meues sàpiga que jo, sí, jo, soc un puter. Reflexiono, com a tal, al voltant de la meva concepció de la dona? Reflexiono sobre aquest tipus tan concret i particular de sexe que practico i que no faig sinó perpetuar amb la meua demanda? No soc així còmplice de continuar amb una llarga i clara història de desigualtat? O és, al contrari, una relació d’igual a igual? Soc incapaç de veure la violència que s’amaga, o que fins i tot es mostra descaradament en el fet 'd’anar de putes'? Pertanyo als qui sabem de sobra aquesta realitat però preferim mirar a altre lloc? És cert que puc seguir igualment amb aquesta 'pràctica' perquè només vull pagar, escórrer-me, i fugir sense més contemplacions? És només el consentiment motiu suficient en la meua vida sexual, o hi ha d’haver a més a més una vessant ètica i humana? No van aquestes reflexions amb mi? O és que aquestes preguntes són impròpies, improcedents o exagerades? Ho són?

Llegeixo aquest estiu 'Neoliberalismo sexual. El mito de la libre elección', de la filòsofa Ana de Miguel, i em faig ressò en aquest escrit d’una part de les seues molt encertades preguntes. No sé per quina edició anirà a hores d’ara, però observo que en menys de tres anys ja van per la novena. És una bona notícia fruit sens dubte de la tremolor dels paradigmes i de les veus que s’alcen contra ells, cada dia més, i més variades. Comparteixo amb l’autora l’interès a centrar l’enfocament en el puter, en el prostituïdor, deixant de costat el debat entre la prohibició/regulació/abolició. Al llarg del seu imprescindible capítol cinquè 'La prostitución de mujeres, una escuela de desigualdad humana' va decapant la negativa veritat del consum -per part d’alguns tipus d’home- del cos de la dona a canvi de monedes, un consum que diu molt de nosaltres perquè reflecteix una de les maneres encara vigent d’entendre la sexualitat, el poder i les creences més atàviques, al mateix temps que més rigorosament actuals, al voltant de la relació home-dona, i malauradament tan present com s’ha vist enguany a algun pati de col·legi, on les criatures han intercanviat flyers de dones prostituïdes d’eixos que es posen als cotxes aparcats, com si fossen cromos de futbol o pokemon.

Nota: Diversos enllaços on s’ha tractat la temàtica a @HomesTransitant

Article publicat a Aguait.cat, iniciant el #Desembolicar. Autors: Víctor Sánchez i Justo Fernández: https://bit.ly/2Xud60t

Entrevista-conversa amb Jaume Perelló, amb Joan Farrès: https://bit.ly/3nMaDZQ

Conversa amb Amelia Tiganus: https://bit.ly/39bpCSc

Amb dones supervivents recollint una proposta des de Feminicidio.net i seminari desenvolupat el setembre 2020 des de Sta. Coloma de Gramenet: https://bit.ly/33dbrMy i la segona part: https://bit.ly/3lLwsVi

Sobre la declaració de la Moció en el municipi d’Algaida com a Municipi Lliure de Trata i Prostitució: http://bit.ly/2LwzHTP

Sobre el còmic d’Amelia Tiganus: 'Historia de una lucha' : https://bit.ly/2MOLltW