«Gairebé la meitat de l'alumnat de la UIB té creences paranormals», segons un estudi

Els resultats de la tesi doctoral d’Hugo Blázquez Matas mostren que gairebé la meitat dels estudiants universitaris accepta almenys una creença paranormal, i un 18% van ser classificats com a «molt creients». Les creences més esteses són els efectes de la lluna (22%) i les religioses (17%), mentre que l’astrologia i els presagis tenen menys adeptes. A més, l’estudi confirma que les dones tendeixen a mostrar un nivell més alt de creences que els homes, i que l’escepticisme és més freqüent entre els qui estudien carreres científiques.

La investigació desmunta el mite il·lustrat que la universitat és un antídot universal contra la irracionalitat. La disminució de creences paranormals s’observa principalment en disciplines científiques i amb un efecte molt petit. En graus com dret, educació infantil o turisme, entre d’altres, fins i tot es detecta una lleugera tendència a l’alça, tot i que no significativa. A més, el rendiment acadèmic no guarda relació amb el nivell de creences. Aquest fenomen connecta amb l’actualitat mediàtica, en què la proliferació de pseudoteràpies i notícies falses sobre ciència continua generant alarma social i debats sobre la responsabilitat de les institucions educatives. La recerca suggereix que l’escepticisme no s’adquireix automàticament amb més anys d’universitat, sinó que els estudiants més crítics tendeixen a triar carreres científiques des de l’inici.

L’estudi conclou que l’educació universitària, tal com està plantejada, no és suficient per erradicar les creences paranormals. El repte, segons l’autor, exigeix reforçar l’ensenyament del pensament crític i revisar l’oferta educativa per combatre la pseudociència i promoure una ciutadania més informada i racional.