Joan Serra a la memòria

Kaleuxe inaugura una exposició retrospectiva amb les darreres obres de l’artista manacorí, finat l’any 2002

Fotografia d'arxiu del pintor manacorí Joan Serra.

Maria LlullPalma08/01/13 0:00

Kaleuxe inaugura aquest dijous a partir de les 20 hores una exposició retrospectiva del pintor manacorí Joan Serra Sansó (1973- 2002), desaparegut a només 29 anys. Aquesta és la primera mostra que es fa de la seva obra des que morí i es podrà visitar fins al 26 de gener. Serà llavors quan el germà del pintor, el músic Miquel Serra, realitzarà un concert de cloenda de l'exposició. Un total de 30 pintures de diferents formats i també alguns dibuixos integraran la mostra, que també ha estat comissariada per MiquelSerra.

Joan Serra nasqué a Manacor el 1973 i es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l'any 2000. El seu treball s'ha pogut veure en llocs com el Centre Cultural de la Colònia de Sant Pere, la Torre de les Puntes de Manacor, el Centre Cultural de Felanit, l'Ajuntament de Calvià i l'Escorxador de Marratxí. El 2000 aconseguí el segon premi del concurs de pintura Vila de Capdepera. Fou l'autor d'unes composicions "excitants, agressives, que deixondeixen els sentits de la percepció i els models habituals de captació", en paraules del també finat Alexandre Ballester, autor del text que acompanyà l'exposició que es dugué a terme l'any 1998 a la Torre de les Puntes. "Amb la superposició i juxtaposició dels colors (...) crea una sensació d'asfíxia deliberadament perllongada i, de sobte, per una encletxa deixada entre dues franges de color, es percep una fonda alenada de retorn a l'aire vivificant", digué també llavors Ballester.

L'obra de Joan Serra es caracteritza per la passió i l'energia, a més de per una exaltació cromàtica que deixa espai per a poca cosa més. Però no només es tracta del color, sinó del traç i de l'ús del pinzell, que va més enllà de la pintura i arriba a ser gairebé escultura, sobretot quan l'esguard no tem acostar-se a la creació pictòrica.
"No hi ha silenci en els quadres de JoanSerra. Tots vibren, clamen, criden. Hi ha veus interiors i renous tel·lúrics. Un trot salvatge que ve de molt lluny, de les mateixes fonts del pensament (...)". Hi podria haver una descripció millor de les teles i els dibuixos enllestits per Joan Serra que les emocionades paraules d'Alexandre Ballester?