Joan Mascaró, una vida de pel·lícula

Com s'arriba a convertir un humil jove de Santa Margalida en una de les personalitats intel·lectuals illenques del segle XX? La vida, les idees i l'obra de Joan Mascaró i Fornés (1897-1987) tenen la resposta a aquesta pregunta, malgrat l'oblit al qual ha estat condemnada la seva figura durant molts anys. Llànties de foc és un documental que obre les portes al redescobriment d'aquest intel·lectual mallorquí. Està dirigit per Sílvia Ventayol i Nofre Moyà i coproduït per Quindrop Produccions Audiovisuals, IB3 Televisió i Joan Carles Martorell. També hi participa Televisió de Catalunya i hi col·laboren el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Santa Margalida i l'Obra Cultural Balear. Es preestrenarà avui a la sala d'actes de l'edifici de la Riera a partir de les 20.30 hores i s'emetrà per IB3 diumenge a partir de les 21.30 hores.

Joan Mascaró i Fornés fou, sobretot, una persona que "superà tots els obstacles que es trobà pel camí", explica Sílvia Ventayol, qui també ha enllestit el guió de Llànties de foc. La "sort" va fer que es trobàs amb Joan March Ordinas, que el va fer preceptor del seu fill. Amb aquest contacte arribaren els viatges per tot Europa i l'oportunitat d'estudiar a Cambridge. Mascaró inicià en aquesta universitat els estudis d'anglès i de llengües orientals (sànscrit i pali) i aconseguí la llicenciatura l'any 1929.

Després de passar una temporada com a director d'estudis del Col·legi Parameshavara de Jaffna a Sri Lanka, fou nomenat professor de llengua i literatura anglesa en la Universitat Autònoma de Barcelona. "La Guerra Civil avortà tot allò que havia aconseguit", afirma Sílvia Ventayol. S'exilià a Anglaterra, però la Segona Guerra Mundial tampoc no li posà les coses gaire fàcils. "Davant la situació, Mascaró decidí acabar el que havia començat: la traducció dels llibres sagrats d'Orient, iniciada en català i que prosseguí en anglès".La prestigiosa Penguin Books li edità el 1962 la traducció del Bhagavad Gita i tres anys després es reedità la selecció dels Upanishads, Himalayas of the soul (1938). "Aquesta fou la contrapartida del seu drama, perquè la seva obra encara es reedita i les seves traduccions continuen vigents", diu Ventayol.

Però Joan Mascaró fou molt més que un traductor. La seva tasca formava part de la filosofia de vida que tenia, que girava entorn a la pau i als ponts entre les cultures. Compilà pensaments de tots els llocs i cultures, reflectitx a llibres com Llànties de foc, que dóna títol al documental de Ventayol i Moyà. La cançó dels Beatles The inner light nasqué fruit d'una recomanació de Mascaró a George Harrison, amb qui va mantenir correspondència des que es van conèixer l'any 1967 a un programa del periodista britànic David Frost.

La riquesa de la vida i del llegat de Joan Mascaró no es podien resumir en una simple biografia i Llànties de foc no ho és. "Hem enfocat el documental cap a la seva tasca, que encara és vigent, com el seu missatge de pau i no-violència", explica Nofre Moyà. "Des de el primer moment ja teníem molt clar que no volíem fer un biopic. Volia que la gent ho entengués, acostar-lo a qui no el coneix. Hi ha una part molt pedagògica, que parla de la influència que tenen els llibres religiosos que ell va traduir tant a gent de l'Índia com a europeus. També parlam de l'empremta que va deixar en moltes persones", afegeix Sílvia Ventayol.

Un diari personal de Joan Mascaró i la seva corresponència foren de gran ajuda a l'hora d'enllestir el documental, on també s'entrevista diverses personalitats que parlen de diferents aspectes de la seva figura, com el responsable del primer diccionari sànscrit- català, Òscar Pujol; el poeta, escritor, traductor i deixeble de Mascaró William Radice; el catedràtic indi Shyama Prasd Ganguli; l'editor Adam Freudenheim; i el també editor Francesc Moll. Tots ells contribueixen a aquest treball documental que parla de moltes coses que tothom té en ment en temps de crisi: la pau, la superació i la convivència.