“El teatre no és un fet comercial, i precisament això el salvarà”

Qui no coneix un actor de la categoria de Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965)? L'intèrpret català rebé els primers reconeixements a França, però la seva trajectòria va més enllà de les fronteres de l'Estat gal i inclou títols inoblidales del cinema com El laberint del faune (2006), Harry, un amic que us estima (pel·lícula per la qual guanyà el Cèsar l'any 2000), El cel obert (2001), Només meva (2001) i Una relació pornogràfica (1999).
A més, Sergi López forma part de l'elenc de l'exitosa cinta Pa negre, dirigida pel director mallorquí Agustí Villaronga. El seu paper en aquest film li ha proporcionat una nominació al Goya al millor actor de repartiment.

Però l'eix de la vida professional de Sergi López en aquests moments és el teatre. El català aterra aquest mes a Palma per presentar-hi de nou Non solum, una obra que s'estrenà al Teatre del Mar el 9 de gener de 2008 i que ara retorna al mateix espai. Aquesta peça està coescrita amb Jorge Picó, qui també s'encarrega de la direcció, i mostra un Sergi López capaç d'encarnar múltiples personatges, amb l'única ajuda de la imaginació del públic, sense escenografia, sense tecnologia, sense res més que el treball actoral. Non solum es podrà veure del 9 al 20 de febrer.

Estau content de tornar a Mallorca amb aquesta obra? Non solum aconseguí, a més, el premi de l'Associació d'Espectadors del Teatre del Mar al millor espectacle de l'any.
Estic encantat de tornar a l'Illa. De fet, som feliç només pel fet de tornar al teatre, perquè suposa retrobar-me amb l'essència de tot plegat. Tenc un record molt bonic de quan vaig ser a Mallorca. A més, em va agradar molt l'escenari del Teatre del Mar, perquè et permet estar molt a prop del públic. Els espectadors de Mallorca i jo ja ens coneixem i som amics.

Non solum parla de dubtar de tot, fins i tot de la pròpia identitat. És aquesta una bona medecina per a aquest temps?
La cultura i el teatre són el salvavides més assequible en qualsevol època que ens trobem. Són el darrer al que s'ha de renunciar davant la por i la desesperació, i no tan sols en un moment de crisi. És evident que la comèdia té un efecte curatiu perquè fa riure. Però la cura va molt més enllà de l'humor. Poder veure històries i demanar-se coses és molt potent i fort. Allò que passa en el teatre és que un grup de gent es tanca per veure i creure una cosa que saben que és mentida. Aquí rau la seva força i també la seva transcendència.

Quina pot haver estat la clau per al gran èxit de Non solum, malgrat que a priori no pareix un text fàcil de digerir pel públic en general?
L'obra mateixa és la resposta a aquesta pregunta. Té un component més profund, existencial, extravagant, estrany... No estam davant un personatge a qui li passin coses. Però, a la vegada, el seu llenguatge és molt universal, gestual i directe. A més, hi ha el factor de l'humor. Non solum és una comèdia, però l'humor no és aquí una finalitat en si mateixa, sinó una arma per parlar de coses. Es tracta de riure sense complexos. L'humor ajuda en aquest cas a estar preparat per a tot, per a qualsevol cosa que es pugui presentar.

Fa tres anys que rodau amb el text. Com ha canviat l'obra?
Malgrat que s'hi han efectuat canvis, no n'han afectat la part essencial ni l'estructura. Non solum ha canviat perquè hem intentat depurar-la, netejar-la, treure'n coses que, a pesar que ens agradaven molt, han beneficiat el conjunt de l'obra. Hem anat al bessó i a allò que és elemental. Ara tenim un text que, amb menys elements, dura pràcticament el mateix temps. L'espectacle està ara més consolidat.

Què opinau sobre el recurrent tema que el teatre està en crisi?
El teatre sempre ha estat en crisi i sempre hi estarà. És una activitat que demana un esforç, l'esforç d'anar-hi i d'interessar-se per les coses que s'hi fan. L'actual estat de coses no hi ajuda gens, perquè des del sofà pots veure moltíssimes coses. Diuen que el teatre no és comercial, i jo pens que és precisament això allò que el salvarà. Cada cop serà més difícil escapar i veure un ésser humà en llibertat, fora de l'entorn tecnològic. Cada pic serà més complicat poder veure coses en directe, que facin olor i que destil·lin humanitat. Potser el teatre està en crisi, però ofereix una cosa forta i profunda com és la possibilitat de creure una història que és mentida. Aquesta catarsi col·lectiva tan sols la pot proporcionar el teatre.

Heu definit Non solum com una obra estranya i surrealista. No és així la vida mateixa?
Sí! Hi ha vides de pel·lícula, però en realitat són pobres. La vida és rica en matisos, no té una fórmula predeterminada. Està governada per l'atzar i els accidents. Non solum té un format orgànic per aquest motiu, perquè al llarg del temps es troben diferents formes, colors i personatges. Un es pensa que és una persona i després resulta que n'és una altra, per no parlar dels canvis a l'entorn.

Quins projectes teniu ara entre mans?
Estic escrivint una altra obra amb Jorge Picó. En aquesta ocasió no es tracta d'un monòleg, sinó que hi actuarem els dos. I tampoc no compartirem escenari, sinó que estarem en dos plans diferents. També he d'anar a Brussel·les a rodar una nova pel·lícula, però això no serà fins al proper mes de maig.