La ciència i l'art del paper

Enmig de la travessia nadalenca (amb els matins sense els referents dels dies "normals": Cuní, M. Montero, Ana Rosa...) i els capvespres farcits de telefilms suposadament infantils, té mèrit (o és l'atzar) programar documentals com aquest sobre la papiroflèxia: Més enllà dels plecs (ahir, a la 2). Vanessa Gould hi aconseguí, amb un dels divulgatius més premiats de la història, transmetre la passió per això que nosaltres anomenam "fer figuretes de paper", a través d'històries com la d'Eric Joisel, l'escultor francès que treballà 30 anys per divulgar l'escultura de paper; o la de Robert Lang, l'enginyer amb dos títols de CalTech que n'ha fet una ciència; i sobretot la d'Akira Yoshizawa (1911-2005), el mestre japonès que va fer de l'origami (l'art japonès de treballar el paper) un fenomen mundial, sempre mantenint-se lluny dels enemics eterns dels amants d'aquesta art: les tisores, la cola i la cinta adhesiva. Al principi del documental, comparen aquesta mena d'artistes + científics del paper (el seu lema: "el màxim esforç per aconseguir el mínim detall") amb Miquel Àngel, i et sembla una exageració, però al cap de deu minuts hi comproves que no, que no ho és.