Cançons d'una illa, de TV Mallorca, amb els anys 60

A més, n'entrevistaran els protagonistes. El tímid aperturisme social que viu Espanya gràcies al turisme es tradueix en permissions suaus, però sempre amb vista a l'estranger. Convé que els visitants que comencen a arribar a l'Estat s'enduguin una bona imatge de les seves vacances i per això a les Illes, de vegades, es fan els ulls grossos amb segons quines situacions. Això es trasllada al món de la música. Però, de la mateixa manera que els actors als escenaris sí que interpreten sovint obres en català, per contra, a la música encara no està normalitzat cantar en la nostra llengua si no és per interpretar temes folklòrics.

Però no serà per gaire temps. És època de canvis. I igual que ho feren el swing, el boogie-woogie o el jazz, aquests canvis arribaran de fora de l'Illa. És el moment en què, a Barcelona, apareixen els primers discos de música moderna cantada en català que graven tant les Germanes Serrano com Josep Guardiola, en què Raimon escriu Al vent, en què es funden els 16 Jutges, del triomf de Se'n va anar, de Salomé i Raimon al Festival del Mediterrani, del l'èxit de Queta i Teo, del Festival internacional de la canción de Mallorca.