La loteria, és clar

Josep Maria LlauradóPalma23/12/09 0:00

La loteria del Nadal és un espectacle previsible (un cop n'han sortit els premis), però també una filosofia (provoca reflexions sobre el sentit i la brevetat de la vida, i empeny consells sobre el treball i la salut i sobre els plaers de la festa, el menjar i els viatges, i coses així) i un esquer per als que volen trampejar amb el fisc. Per això discutien ahir als Matins de TV3 les possibilitats de vendre els dècims premiats, per blanquejar diners negres, amb una llarga teorització de Pilar Rahola, que Cuní tancà amb un incòmode i irònic: "Et veig molt endinsada en aquest àmbit".

Fins i tot va cridar un empresari, un tal Ramon, que va aclarir prèviament que no era un narcotraficant, per explicar com es feia i com ho havia fet ell: lliçons de blanquejament (de diners negres) en directe. La resta són els tòpics dels sortats amb la botella de cava enmig del carrer, amollant tòpics sobre el que faran amb els diners: històries sobre guanyadors, en definitiva. Mentrestant, al Congrés anaven tancant els pressuposts per al 2010 (en directe al CNN+), i Pere Macias (CiU) parlava de "l'economia productiva", deixant clar que n'hi ha una altra que no ho és.