Campanya per la Sibil·la

A part del recull de firmes començat a totes les parròquies de l'Illa i als ajuntaments, el Consell ha demanat la implicació directa de la ciutadania. Un equip de tècnics fa feina en una recollida d'informació i documentació dels diferents vessants d'aquesta escenificació medieval i, d'aquesta manera, els ciutadans podran aportar-hi el seu òbol tant a través de fonts orals com amb imatges i vídeos de gent cantant la Sibil·la. Els professionals recopilaran totes les dades sobre la indumentària, les diferents tonades, les lletres i els cantaires que alguna vegada han interpretat aquest cant, que tan sols es conserva a Mallorca i a l'Alguer.

El fet que només es representi la nit del 24 de desembre suposa que la setmana que ve serà quan s'intensificarà la campanya. Tot i això, el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, avançà que, "malgrat aquestes dates, les activitats de difusió i promoció de la Sibil·la continuaran durant tot el 2010". Serà al setembre de l'any que ve quan la Unesco esculli els béns immaterials seleccionats. Segons Cerdà, enguany hi ha més de 300 candidats i molts elements són d'Orient.

Observadors

A aquestes actuacions cal afegir-hi el handicap que les matines d'enguany a Mallorca tinguin alguns "convidats especials". Els observadors internacionals de la Unesco visiten (d'incògnit) tots els béns candidats a ser Patrimoni Immaterial i, com que el cas de la Sibil·la és exclusiu d'una nit, allò més probable és que aquests viatgin a l'Illa dijous que ve. A quin poble o a quina església acudiran encara no se sap. "És possible que vinguin i que no ens n'assabentem", afirmà Cerdà.

També s'ha posat en marxa una pàgina web sobre la Sibil·la (www.conselldemallorca.net/unesco) a través de la qual es pot accedir a tot tipus d'informació sobre el conegut cant medieval: els seus orígens, l'evolució... A més, mitjançant aquest espai en xarxa es pot signar electrònicament per donar suport a la iniciativa.

Cal recordar que l'Estat espanyol aprovà la candidatura de la Sibil·la juntament amb la dels castellers, la dels patis de Còrdova i la del flamenc.