La incògnita de Son Espases

De moment, Marilena Estarellas, Francisca Torres i Pep Merino han excavat prop del 40% dels 63.000 metres quadrats de terreny que es paralitzaren fa vuit mesos i, segons els experts, cap troballa no ha estat determinant per aclarir amb exactitud quina funció tenia aquell indret. "El terreny és bastant rocós, per la qual cosa les àmfores que hem descobert eren en zones amb poca potència de terra i col·locades de manera aleatòria", assegurà Merino. Allò cert i segur és que les troballes, 88 conjunts de moment, són abundants, sobretot pel que fa a restes ceràmiques i àmfores punicoebusitanes i itàliques datades del segle I abans de Crist. "S’ha parlat de si el jaciment pertanyia a una necròpolis, però haurem d’esperar les anàlisis de les cendres trobades dins algunes de les àmfores per corroborar-ho", apuntà Estarellas. Aquesta cautela també ve arran de la troballa d’una àmfora plena d’ossos que en un principi es pensà que pertanyien a restes humanes, però que han resultat ser d’un bou d’època talaiòtica. L’altra descoberta d’interès són peces de metall localitzades en diversos sectors. Entre aquestes es troben puntes de llança, de fletxa, anelles i monedes. Aquestes darreres podran aclarir amb més exactitud de quina època es tracta. De tota manera, les principals hipòtesis que sospesen els arqueòlegs és que fa dos mil anys els terrenys de Son Espases Vell podrien haver servit com a necròpolis (encara que no s’hi ha trobat cap estructura funerària) o bé per practicar-hi algun tipus de ritual. La idea és avalada per l’única construcció important trobada de moment: una estructura de planta hoxidal típica dels santuaris. És més, aquesta podria fer part del poblat talaiòtic de Son Cabrer, arrasat durant el segle XIX.

Allò cert és que aquestes troballes podran servir per conèixer millor l’impàs de cultures entre els darrers talaiòtics i els primers romans. De moment, però, tot resta en un interrogant.•