Summa de arithmetica (1494)

Miquel Ferrà i Martorell08/03/08 0:00

Per al comerç i l'economia aquest és un símbol i alhora una dada crucial. Es tracta d'un personatge singular, fra Lucca Paccioli, amb el qual el creixement mercantil del segles XV i XVI, èpoques dels descobriments geogràfics, es posarien els fonaments per a un sistema de comptes de caràcter universal. El llibre i els treballs del monjo-matemàtic de la Toscana serien, efectivament, decisius per a l'administració econòmica, pública i privada, dels segles posteriors i actualment constitueixen encara la base de l'anàlisi comptable, els plans generals de comptabilitat amb accés i aplicació en els ordinadors i els comptes de resultats de les grans societats mercantils. Inventor de la comptabilitat per partida doble, de la lletra de canvi i d'altres documents mercantils, fra Lucca Pacioli veia amb el goig que se suposa com la seva obra sortia de la impremta i tenia una acollida realment espectacular. No oblidem que la Itàlia renaixentista estava feta per Estats sobirans que es basaven en l'estructura de la República mercantil. Els números i el comerç estaven per damunt de les guerres i la cultura.

La història ens assenyala, per tant, que la dinàmica econòmica d' aquell moment feia precisos amb una certa urgència aquells avanços teòrics i pràctics. L'establiment de noves terres per al conreu i la ramaderia, l'augment de les cases comercials, els armadors i les comunicacions, la circulació monetària, els bancs de crèdit i taules de canvi convertien el mercader en banquer i el banquer en empresari. A Gènova es posava en marxa el Banco di San Giorgio. A Barcelona i València funcionaven les esmentades «taules de canvi». A Castella, Medina del Campo es convertia en important centre de comerç. Agafaven gran fama les fires d'Anvers, a Flandes.

I també la ciutat francesa de Lió, gràcies a les disposicions de

Lluís XI, era centre neuràlgic de l'economia del país. El comerç de la llana de Castella, considerada de bona i exportable qualitat, obligava les institucions a crear un Consolat de Comerç a Burgos. Els Fugger, grans financers alemanys, establien un consorci per a la venda de coure tirolès a Venècia...

I tots, tota aquests negocis, ja es basaven d'alguna manera en el sistema de comptes proposat per Lucca Pacioli.

Coneixedor de l'obra del monjo, l'economista francès Jean Bodin formula la teoria quantitativa de la moneda i, poc després, Sir Thomas Gresham crea la Borsa de Londres.

Això, tot plegat, indica que fra Lucca havia aconseguit triomfar amb la seva ciència pràctica. Els comptables seguidors del sistema eren ja milers i milers. Les administracions públiques havien posat ordre en els seus pressupostos...