El 19 de gener de 1837 l'església gòtica del convent de Sant
Domingo començà a desmuntar-se peça a peça arran de la
desamortització de Mendizabal. Aquell indret, a l'illeta on avui hi
ha el Parlament, havia representat durant anys un signe de
repressió. Les peces de l'església, ideada per Guillem Sagrera,
foren venudes o distribuïdes arreu de l'illa i avui se'n conserven
ben poques. Una d'elles és una gran estàtua de Sant Domingo que
d'ençà de dimarts es pot tornar a veure al Museu del Diocesà, ara
però amb un bon rentat de cara.
El taller Xicaranda ha estat l'encarregat de realizar la
restauració de l'escultura. La imatge del Sant Domingo és una peça
del segle XVII, obra de Joan Antoni Oms, de pedra calissa amb
restes de policroma. Durant cinc mesos, els restauradors del taller
ciutadà han treballat en aquesta escultura que es trobava en un
estat de conservació bastant deficient. En concret «tenia múltiples
pèrdues de suport per tota la superfície a causa d'impactes
d'origen desconeguts», explicaren els restauradors. A més, com sol
ser habitual en peces d'aquestes característiques, el Sant Domingo
no tenia ja les extremitats superiors ni el nas. «La pedra estava
molt erosionada, sobretot a les arestes, per les manipulacions
incorrectes o canvis d'ubicació de la peça», afegiren.
Així les coses, la intervenció realitzada pels responsables de
Xicaranda s'ha basat sobretot en una acció conservadora. Per això,
es va realitzar una neteja mecànica i quimíca, a més d'una
eliminació de sals solubles i una consolidació de la superfície,
per tal de retornar a la pedra la seva consistència original.
Durant el trascurs dels treballs, els restauradors optaren per «la
no reintergració de les faltes de suport», ja que suposaria
'falsejar' bona part de la peça i avui per avui no es disposa de
tota la documentació necessària per realitzar la tasca.
A primer cop de vista d'un ull inexpert, la negror de la peça
era l'erosió més destacada. «Tota la superfície tenia un dipòsit
superficial amb acumulació de pols i d'altres materials aliens a la
pedra, com restes de morters d'antigues intervencions, taques
d'òxit, etc.», afegiren els restauradors. Ara el blanc ha tornat a
la magestuosa escultura d'1'85 metres d'alçada. El trasllat de la
peça tampoc no ha estat gens senzilla. Foren necessàries una hora i
mitja de treballs per moure l'escultura del taller palmesà fins al
Museu Diocesà, on estarà a partir d'ara.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.