Els mites i llegendes de Palma surten de les pedres al capvespre

L'historiador Gaspar Valero ho sap bé. Fa molts anys que tresca per Palma, deixant que les seves passes menin desenes de visitants, setmana rere setmana, per carrerons desconeguts. Desconeguts perquè, malgrat que el ciutadà hi passa cada matí, mig endormiscat i amb presses per arribar al despatx, no s'adona que en aquell edifici, en aquell pou, en aquella església, fins i tot en aquella cantonada, les veus del passat conten una història que el deixaria fascinat. I que no creuria mai que hagués pogut passar a la seva estimada ciutat.

Per això mateix, Valero l'obliga a returar el pas, a fer una aturada al camí, a observar aquella imatge religiosa, aquella làpida oculta, aquelles restes desapercebudes, i és aleshores que el passejant para esment per primera vegada als miracles i a les faules que envolten la ciutat.

El llibre de Valero, Palma, ciutat de llegenda ja permetia al lector endinsar-se en la història poc coneguda de la capital mallorquina.
Però els itineraris que Gaspar Valero condueix a darrera hora del dia, quan el renou de la vida moderna va perdent força i les veus dels antics habitants de ciutat es deixen sentir, són el viatge definitiu a la veritable història de Palma. Una història, recuperada amb esforç i dedicació per investigadors i estudiosos, que hauria de ser una part fonamental en l'aprenentatge de tot palmesà. Saber que un dina a prop del lloc on sembla que nasqué Ramon Llull o que aparca el cotxe a les antigues presons de la seu de la Inquisició, potser el faci reflexionar sobre el fet, sempre sorprenent, que milers de vides ja trepitjaren els mateixos carrers que ell, i que la seva empremta estarà també en la història de Palma. Fins que algú, en conti la seva llegenda.