Romanç de la gentil dama (1421)

11/05/07 0:00

En aquesta data, 1421, un estudiant mallorquí, Jaume d'Olesa, que aleshores es volia doctorà en lleis, a la ciutat de Nàpols, recollí un romanç, fet a manera de pastorel·la, de clara inspiració francesa i que tracta d'una gentil dama i un rústic pastor. El text, transvasat a la nostra llengua, diu això: «Hi havia la gentil dama/ passejant en son verger/ els peus tenia descalços,/ que veure'ls és meravella;/ em parlà des de ben lluny,/ no li volguí dar resposta./ Li contestí de mal humor:/ Què manau, gentil senyora?/ Amb una veu amorosa,/ no trigà a respondre'm./-Vine aquí, pastorell/ si vols tenir bon plaer;/ sesta és ja de migdia,/ i ja és hora de dinar;/ Si tu vols prendre posada/ tot serà fet del teu gust./ -No serà temps, senyora,/ que jo m'hagi d'aturar,/ que tinc dona, que tinc fills,/ i casa per a sostenir,/ i el meu ramat a la serra,/ que es pot perdre sense mi,/ i aquells que suara el guarden/ mengen el que jo els portí./ -Anau amb Déu, pastorell,/ que no m'heu entès gens ni mica:/ fermosures del meu cos/ de bon grat us mostraria/ ben primeta la cintura,/ blanca som com el paper;/ el color que tinc mesclat/ com la rosa en son roser;/ les mamelles agudetes,/ quan descordis mon brial;/ el coll llarg tinc d'una garsa/ els ulls d'un esparver;/ doncs el que tinc sota roba,/ és meravella veure'l./ -Per molt que en tingueu, senyora/ jo no em puc aturar».

Aquest romanç i el personatge que el replegà ens situa, si volem fer una composició de lloc, en el carrer Morei, al davant del Palau dels Olesa, que admirà l'any 1929 aquell escriptor que alternava l'art de les lletres amb la feina més rutinària de comerciant exportador. Inscrita en el Registre comercial d'Hamburg, l'empresa de Christiansen, era agència comissionària d'articles espanyols. Exportà també productes a Àsia, Amèrica i Àfrica. Fruit dels seus viatges eren les seves pàgines literàries a llibres com Die Riviera (1923) o Festliches Spanien (1935). Pel que fa al casal del nostre comentari, escriví:

«Curiós és l'estil d'edificació dels palaus que prefereix la teulada que sobresurt segons la moda de Florència, i l'escalinata monumental a l'estil de Gènova, així com al pati, utilitzar aquell lleuger, airós i agosarat arc rebaixat d'origen àrab. En lloc d'un brollador, com solen fer a Sevilla, guarneix el pati una cisterna amb estructura treballada en ferro; habitualment, prop de l'accés als estables dels cavalls que es troben en el pis inferior. Fins i tot avui dia es pot reconèixer en els palaus de Palma, com al pati de la casa patrícia dels Olesa, la riquesa i el benestar del regne de Mallorca...».

A més de Jaume Olesa, que ens ofereix una mostra catalanitzada del romancer castellà, entre altres obres com Breu poesia castellana, Clam de fortuna i Cobla, aprovençada, dedicada a la Mare de Déu, trobam, en aquell segle XV, les tasques literàries de cinc Olesa més, en Bernat (Orationes in laudem Dni. nostri Jesu Christi et Sanctorum Bernardi et Narcisi), en Francesc (Obra del menyspreu del món; Nova art de trobar; Representació de la mort) , en Jaume, nebot del Jaume anterior, que va escriure un epigrama sobre el tractat de Gerson, alguns poemes dedicats a Maria, a l'Encarnació, les cinc llagues de Jesucrist i un Spill de bé viure i de bé confessar, escriptures a les quals podem afegir les que fan un estudi de l'art de Ramon Llull o ataquen Martí Luter. Esmentem encara Nicolau Olesa (De salutari contemplatione; Comentaris a l'art lul·liana) i Pere Bernat Olesa i Rovira (Suma totius Philosophiae et Medicinae).