Lluís Maicas presenta «Cremen les paraules» al Convent d'Inca

L'obra és un gran poema de temàtica diversa que es divideix en parts

Marta MedranoInca27/04/07 0:00

El poeta inquer Lluís Maicas presentà ahir a la fa poc creada Fundació Es Convent d'Inca el seu darrer llibre, Cremen les paraules. La poetissa Aina Ferrer fou l'encarregada de presentar l'obra en públic, juntament amb la posada escènica del grup Fart d'Art. Cremen les paraules s'escrigué entre 2005 i 2006 i ja comptà amb una edició de sols 49 exemplars de luxe que anirà acompanyada de les pintures del murer Tòfol Sastre. Ahir es presentà la versió més assequible editada per El Tall Editorial i que inclou les il·lustracions en blanc i negre al costat dels poemes. Maicas ja adverteix que aquest és un llibre «complicat». Però potser per acostar-se més al lector l'escriptor inquer ha xapat aquest «gran poema» en 46 parts. «Realment és un únic poema però per facilitar-ne la lectura he fet aquesta divisió que ajuda el lector», puntualitzà.

Maicas defuig parlar d'una temàtica concreta a l'hora de definir Cremen les paraules. «Hi ha vivències personals, viatges interiors i exteriors, reflexions sobre la vida i la mort...Realment no hi ha un tema unitari sinó paraules que cremen així com hi ha assumptes que cremen en aquesta vida», diu. La tria de les paraules, això sí, ha estat molt «meticulosa», tal com reconeix Maicas a la contraportada d'aquesta obra breu, amb sols 69 pàgines. Una de les novetats d'aquest gran poema és el que Maicas defineix com a «creació automàtica de la raó». «Tot sortí de les vísceres com una glopada. Un bram de paraules ardents que havien nascut, i madurat, i podrit, en algun indret de la part més obscura del ventre. Fou fàcil, la tasca d'amanuense. No més de set dies i set nits durà la recreació del text», explica.

Maicas ha combinat als darrers temps pintura i poesia. En aquest llibre, acompanyat dels dibuixos de Tòfol Sastre, crea un llarg poema fent servir la dualitat raó-automatisme i creant imatges misterioses, moltes de les quals ben bé es podrien representar en un quadre. Ell mateix explica que aquest llibre «ateny, com ha d'haver la poesia, el misteri d'un silenci que cova el desfici llargament reprimit». «Cremen les paraules és un incendi provocat per un piròman que ignora la seva pròpia demència, l'atracció que sobre ell exerceix el foc de la paraula», diu.