Miquel Gil du al Teatre de Muro un nou llenguatge d'arrel tradicional

Acompanyat per Cristóbal Rentero, David Farran i amb la producció de Borja Pernalda, Miquel Gil ha volgut donar una nova empenta a la música popular. «El que m'interessa és que el codi tradicional soni a contemporani», afirma. Les jotes, els fandangos, els garrotins o els pregons fan part d'aquest projecte, en el qual també ofereix una cançó de bressol inspirada en eBou veri bou de Mallorca; o una peça del cantautor valencià Feliu Ventura. Gil s'alegra de l'auge que, segons ell, experimenta la música tradicional per tot el territori de parla catalana. «Fa seixanta anys entràrem en decadència, i ara hi ha hagut un canvi d'evolució». I afegeix: «Perdèrem el tren amb l'aparició dels primers discs. Avui no podem perdre el tren de les noves tecnologies, o ens globalitzam o ens globalitzen», sentencia.

Conegut per la seva veu i pel sentiment que posa en la interpretació, Miquel Gil acaba de treure al mercat un disc «sorpresiu», com el defineix ell mateix, que representa la cloenda d'un cicle que inicià a principi de l'any 2000 amb Orgànic. L'artista aposta ara per «reiventar-se» com a mitjà per aportar aspectes nous al camp musical, sempre que se'n mantengui el codi tradicional. Aquesta tasca la sol dur a terme amb la col·laboració de diverses formacions, que en el cas de Mallorca ha estat a càrrec de Nou Romancer.