Anagrama reeditarà dos contes de Llorenç Villalonga en castellà

El volum inclourà un pròleg creat per l'autor de «Bearn» l'any 1971

Sebastià BennàssarBarcelona25/11/06 0:00

L'editorial Anagrama, una de les més importants d'Europa entre les independents, publicarà la propera primavera el llibre Dos pastiches proustianos, de Llorenç Villalonga. Es tracta de la reedició i la recuperació d'un volum molt estimat pel director de l'editorial, Jorge Herralde, que va veure la llum l'any 1971, en la seva col·lecció Cuadernos. L'editor va explicar que «havia parlat del llibre amb amics editors, alemanys i italians, per mirar de vendre'l. El que passa és que un d'ells es dedica només a la no-ficció. Després de fer-los la proposta, vaig pensar que per ventura fóra bo que jo reeditàs l'obra, i així ho he fet». Què és Dos pastiches proustianos? Es tracta de la traducció de dos contes de Villalonga, Marcel Proust intenta vender un De Dion Bouton i Charlus en Bearn que en el seu moment es publicaren en el volum El lledoner de la clastra. Els dos contes tenen com a protagonista Proust o algun dels seus personatges.

Herralde explica que «jo sempre he estat molt proustià, i quan vaig llegir el llibre vaig pensar que aquests eren els dos relats millors, o com a mínim els dos que més m'interessaven, de manera que ens vàrem posar en contacte amb Villalonga i li vàrem demanar que, a més a més, ens fes un petit pròleg per acompanyar el volum, un pròleg que avui és una curiositat literària important». La reedició permetrà, també, solucionar un problema històric. En l'edició del 1971 hi figurava com a traductor de l'obra José Zaforteza Delgado, quan en realitat la traducció -«que és absolutament esplèndida», segons Herralde- és de José Batlló. Llavors, l'edició era molt més artesana i a la impremta s'hi mesclaren els crèdits de dos dels Cuadernos que Anagrama elaborava en aquell moment. El mallorquí Zaforteza havia traduït una altra obra per a l'editorial, i per això figurà en el lloc del traductor sense ser-ho. «Jo pensava solucionar l'error si hi havia una segona edició, però les vendes foren molt modestes i mai no es va poder fer. Ara, 36 anys després, ho solucionarem». Herralde explica que «aquest és un llibre que no m'he cansat de recomanar durant la Fira de Frankfurt i crec que és oportú donar-li una segona vida». Aquesta reedició entra en la línia de la reactivació de part del fons dels anys setanta de l'editorial, que entre 1969 i 1975, és a dir, en els darrers anys del franquisme, publicà més de 400 títols, la majoria fortament polititzats.