Quan la provocació es torna escàndol

La Nit Niu 2006 reuní dissabte vespre centenars de persones a Cala Sant Vicenç

Malena Estrany, Catalina Sureda, Maria Antònia Munar i Dolça Mulet, al costat de les autoritats locals. Fotos: SERGE CASES

Elena BallesteroPollença.14/08/06 0:00

S'imaginen vostès la noblesa assistint a una performance d'estètica sadomaso amb la gent del carrer? Per primera vegada en els set anys de la història de la Nit Niu, l'art més provocador deixà dissabte vespre la platja per endinsar-se en el terreny que fins ara estava reservat als convidats exclusius de la nit, a la casa coneguda com Can Franth, gràcies a l'afany provocador de l'artista mallorquí Joan Morey. Durant anys han estat molts els que han qüestionat que el glamour de la Nit Niu, amb convidats de luxe procedents del món cultural però també de la noblesa europea, no estava necessàriament vinculat a l'esperit artístic de la vetlada, de manera que eren molts els convidats al sopar de gala que no arribaven a trepitjar l'arena de la platja, on sis artistes de renom internacional presenten anualment les seves propostes.

Aquesta vegada, Joan Morey els ho posà fàcil i ideà una performance sobre la dominació del cos humà a Can Franth. A les portes de l'edifici, la noblesa assistia a un còctel de gala ofert per Jaume Fluxà, autèntic inventor de la Nit Niu i fortament compromès amb l'expressió artística. La proximitat de la performance féu que molts dels convidats al còctel s'atrevissin a accedir a Can Franth, però el que veieren dins no agradà a tothom; escandalitzà, i molt; aquesta era la idea.

La Nit Niu es consolida així com el referent de l'art més provocador i atrevit en una edició, la número set, coordinada pel crític d'art Juan Antonio Àlvarez Reyes, que provocà situacions realment excepcionals. La performance de Dora García, La multitud, passà de provocar la més pura indiferència del públic a generar un autèntic combat a peu de platja quan actors camuflats feren sonar els seus telèfons mòbils alhora, cosa que provocà els insults d'un nombrós grup d'actors també camuflats. Tan real com la vida, i no tothom distingeix la ficció. Així, la provocació donà els seus fruits i hi hagué respostes de tota classe, fins i tot alguna beguda llançada sobre un altre assistent.

La resta de propostes de la nit convenceren, tot i que no provocaren fins al mateix extrem. La performance de l'artista londinenc William Hunt, prevista inicialment a la mar, hagué de traslladar-se a una roca a causa del mal temps i el canvi d'escenari acabà amb la màgia. Les videoprojeccions i propostes musicals de Johanna Billing, Sebastián Díaz Morales i Annika Ström convenceren més a uns que als altres.

Per la Cala Sant Vicenç passaren centenars de persones, entre les quals hi havia cares molt conegudes, habituals ja a aquesta cita anual de l'art contemporani, com el director de cine Vicente Aranda, que estava acompanyat de la excomissària de la mostra, Marta Moriarty. Tots dos anunciaren la seva intenció de crear un projecte en una futura edició de la Nit Niu. «Fa anys que volem fer una lluna artificial para la Cala», declarà durant el vespre el director de cinema.