Bill Viola reinterpreta a Pollença la travessia de Tristany i Isolda

L'exposició s'inaugura anit a l'església del convent de Sant Domingo

Maria LlullPalma20/07/06 0:00

Una ombra camina, molt lentament, cap endavant. És Tristany, que es dirigeix cap a les flames, s'hi introdueix i les traspassa. Després, apareix ella, Isolda, que encèn diverses làmpades. Ambdós representen el drama de l'amor i la mort, un amor impossible que només es pot fer realitat després de la mort. I ambdós interpreten la història per a Bill Viola, l'artista més rellevant en el món del videoart, que des d'avui presenta el seu Night Journey, la seva reinterpretació del mite germànic, a l'església del convent de Sant Domingo de Pollença.

Amb Gabriel Amer i Karin Giacobbi com a comissaris, la mostra ha suposat nou mesos de feina intensa i de negociacions entre l'artista i l'Ajuntament. La seva inauguració suposa l'estrena de la peça a Europa. Abans, només s'havia mostrat a Nova York. «Serà el tercer pic que una creació de Viola es vegi a l'Estat després del seu pas pel Museu Guggenheim de Bilbao i per la Fundació la Caixa de Madrid», recordà Amer. La dificultat d'estimar i la tragèdia són «el punt de partida de l'artista», que ha de recórrer al costat dels amants el seu mateix camí. «S'embarquen en una travessia que vol traspassar els límits de l'amor». Com altres vegades, la peça inclou «elements naturals com l'aigua, el foc, l'aire i la llum».

A parer d'Arthur Solway, de la galeria James Cohan de Nova York, centre on treballa amb Bill Viola, Night Journey és un viatge doble. D'una banda, «el que fa l'home cap al foc per purificar-se» i, de l'altra, «el de la dona, més introspectiu i espiritual». «Tot i així, cada espectador ha de fer el seu propi viatge per desxifrar aquesta història i per fer-la seva». Solway es referí a l'espai triat, l'església del convent de Sant Domingo, «un context molt encertat per mostrar aquesta videocreació».

Bill Viola es caracteritza per l'ús de les emocions com material artístic. Sentiments com el dolor o l'alegria solen aparèixer en els seus darrers treballs. Tanmateix, la diferència entre les obres anteriors i Night Journey és que ara «la peça és més narrativa». «Continua parlant de sentiments, però hi existeix un fil argumental». Night Journey també deixa entreveure la seva passió pels autors clàssics.