Sílvia Garcías: «Ser a 'Mayumanà' és una gran oportunitat per a mi»

-Per què decidíreu presentar-vos-hi?
-Va ser per casualitat. Havia anat a Madrid a passar-hi el cap de setmana i em vaig assabentar que Mayumanà feia un càsting. Vaig quedar un dia més i vaig decidir provar sort i presentar-m'hi. Després de tres proves, em diguern que m'acceptven.

-Ara us estan formant.
-M'ensenyen tècniques de percussió, teoria de la música, expressió corporal i teatral, ritme, ball i alguns passos de l'espectacle. Hem d'aprendre de tot un poc. S'ha de tenir una bona base per entrar en aquesta obra. A mi m'encanta aprendre coses noves.

-Us imaginàreu mai que participaríeu a «Mayumanà»?
-Mai.

-Què us pot aportar una experiència així?
-En l'àmbit professional, moltes coses. Podré ampliar els meus coneixements, aprofundir en l'expressió corporal, conèixer com funciona una companyia internacional amb la qual es pot viatjar molt. Personalment, aprendré una manera de treballar diferent, molt de grup i basada en la convivència.

-«Mayumanà» es presenta com un espectacle basat en el ritme. Com és des de dins?
-Es tracta d'una obra que mescla disciplines i, alhora, fusiona diferents cultures. Convivim persones de diferents països, pel que fa a la companyia. A més de diversos estils artístics, també hi conviuen diferents maneres de concebre el món. És com un còctel molotov.

-Ho coneixíeu?
-Ho vaig presenciar el 2004 a Barcelona. Em va encantar. Quan va acabar la funció, en vaig sortir plena d'energia i vitalitat.