Valverde: «Vaig decidir riure i divertir-me amb les escenes de sexe»

Valverde, que als seus devuit anys no pot ser considerada una jove promesa, sinó una actriu consagrada, entén el seu personatge a «Melissa P» -film basat en el diari d'una adolescent siciliana que narra la seva abrupta iniciació al sexe sent adolescent- com el d'una jove «a qui sentir-se objecte dels homes li causa un plaer dolorós, una cosa similar a l'enganxament a la droga».

«És una ànima perduda que crida ajuda i que es refugia al sexe per escapar de la solitud», explica María, per a després explicar que «ja» li produeix «indiferència» que la titllin de Lolita, com van fer quan va debutar amb «La flaquesa del bolxevic», que li va valer el Goya a millor actriu revelació, amb 16 anys. De fet, vol escapar a aquest tipus de papers en favor d'altres com el seu últim personatge, Lucrecia Borgia, en el film d'Antonio Hernández «Los Borgia». «Lucrecia representa la força de la dona, la valentia», diu María, qui es desfà en afalacs amb el director, «la persona que ho sap tot», diu. Per això s'alegra d'haver renunciat «per decisió pròpia» a protagonitzar «Caòtica Ana» a les ordres de Julio Medem, quan ja tot estava llest per començar. «No m'entenia amb ell», diu succintament.

María Valverde desprèn una intel·ligència comparable a la força de la seva mirada i la sensació de tenir les coses molt clares i els peus a la terra als seus 18 anys.

Per a ella, deixar-se portar per la fama és qüestió de «poc cervell». Però també creu que en això té molt a veure el públic que «confon realitat i ficció», ja que «quan un actor entra a les seves cases tots els dies per la televisió, es creuen que ja forma part de la família». Per això considera la seva carrera com «una vida paral·lela».