Edicions del Salobre recull 'Tots els contes' d'Antònia Vicens a un volum

El llibre aplega 25 relats, alguns d'inèdits, escrits entre 1963 i 2004

15/12/05 0:00

P. GIMÉNEZ.Palma.
L'escriptora mallorquina Antònia Vicens, una de les veus més reconegudes de la literatura contemporània a les Illes, ha reunit en un volum tots els seus relats de narrativa breu. Sota el títoAntònia Vicens. Tots els contes, Edicions del Salobre publica el llibre que inaugura la primera col·lecció que el segell dedica a la prosa, Els argonautes. La presentació oficial del volum tindrà lloc avui vespre, a les 20.00 hores, al Centre de Cultura Sa Nostra, en un acte que serà a càrrec de Margalida Pons i Sebastià Perelló, i que comptarà amb la presència de l'autora.

Segons explicà Antònia Vicens, el llibre, prologat per Gabriel de la Santísima Trinitat Sampol i Bernat Vidal i Tomàs, aplega vint-i-cinc contes, «alguns d'inèdits» i altres de publicats en antologies, escrits entre el 2004 i el 1963, any en què l'autora publica el seu primer conte, Clar com un miral.

Vicens, que presenta els relats «ordenats cronològicament a la inversa per tal de provocar una mirada nostàlgica en l'espectador», assenyala que revisar ara els seus primers contes «m'ha despert certa inquietud», ja que reconeix haver-hi trobat molts punts de connexió amb la temàtica i els personatges dels seus escrits actuals.

En tots hi és present «la recerca de la felicitat i la recerca de la perfecció», afirma Vicens, que assenyala que «dins d'aquests dos camins hi ha cabuda per desenvolupar totes les passions, sentiments i desitjos» d'uns personatges que passegen pels carrers de Mallorca. Precisament, el fet de situar les accions sempre en escenaris de l'Illa serveix també per veure «l'evolució o la degradació que ha sofert Mallorca amb el pas del temps, i també la dels protagonistes».

Malgrat compartir característiques comunes, com la «duresa», cada escrit és independent. «Cada un respon a un sentiment, a una cosa vista o a una cosa imaginada», afirma Vicens, que afegeix que sempre s'hi troba alguna cosa d'autobiogràfica perquè «som el que veim i pensam».

La revisió que l'autora ha fet dels seus primers contes s'ha centrat principalment a «corregir els excessos de llenguatge», tractant de «mantenir la cadència, el ritme, de la història original». Amb el temps, ironitza Vicens, «he anat economitzant i el que puc dir en una paraula no ho dic amb dues».

L'autora de Lluny del tren, que veu el conte com «l'embrió d'una història», destaca que «els primers relats estan escrits amb els ulls i s'hi veu reflectida la rebel·lia que hi ha dins la gent i que hi ha dins dels somnis». Els últims, «també escrits amb els ulls, tracten de mirar un poc més lluny».

La idea de reunir tots els contes de Vicens, que treballa en una nova novel·la, partí de l'editorial. «La sòlida trajectòria de l'autora des que fou premiada amb el Sant Jordi el 1967 per 39º a l'ombra la situen com un referent de les lletres catalanes i la persona ideal per encetar una col·lecció de narrativa», segons explicà Pere J. Martorell.