«Balears en el temps» indaga en la relació dels artistes i la llum

L'encarregat del guió d'aquest capítol i de la seva realització ha estat l'escriptor Guillem Frontera, i la filmació s'ha mogut entre museus i col·leccions particulars de Mallorca, Menorca i Eivissa; els museus MAMB, MNAC, CCCB i Museu Cau Ferrat de Sitges, tots a Barcelona; el Museu Britànic i els seus voltants a Londres i la Fundació Maegth a Saint Pul de Vence; com també la Fundació Hans Hartung, a Niça.

Comptat i debatut, aquest capítol ens mostrarà el testimoni documental de Pere Niçard, compatible amb la magnitud de l'al·legoria; el detall quotidià i fugaç de Giusseppe Chiesa al port de Maó; la tonalitat pintoresca de Francesc Parcerisa, Charles William Wood o Gaston Vuillier, viatgers incansables que quedaren atrapats per la bellesa d'unes illes oblidades de la Mediterrània.

També es posarà èmfasi en la visió naturalista i romàntica de l'Arxiduc Lluís Salvador, il·lustrat apàtrida a la recerca d'un regne propi; l'execució precisa i fidel de Santiago Rusiñol; l'esperit arravatat i la paleta incendiada de Joaquim Mir; la pinzellada impressionista d'Eliseu Meifrén; la brillantor d'Anglada Camarasa; les atmosferes nítides i càlides de Médard Verbourgh, sotmeses a la simplicitat eivissenca i a la calma mallorquina; la puresa abstracta de Hans Hartung, d'enorme poder evocador; o la genialitat de Joan Miró.

La intenció es mostrar un catàleg reduït del gran èxode d'artistes forans que arribaren a les Balears en el transcurs dels darrers cinc segles. Un conjunt dispar i heterogeni amb el simple propòsit en comú de contemplar, atrapar i plasmar l'únic element imprescindible que necessita la mirada de l'artista: la llum. Tots arribaren per captar-la i la transportaren a través dels paisatges de les Illes a qualsevol racó del món.