Rere les passes dels escriptors mallorquins

Per intentar explicar aquest fet, Diari de Balears, oferirà una sèrie de reportatges tots els diumenges d'agost per intentar resoldre aquestes qüestions, per veure quins són els vestigis dels escriptors que se serven als seus pobles nadius, i sobretot, si existeix una Mallorca literària.

Comencem per les dades. Si agafam els escriptors nascuts a l'Illa i que varen començar a publicar en català des de la Renaixença fins al 2000, la nòmina ascendeix fins als 183. Tot això en una superfície de 3.640 metres quadrats. És a dir, que cada 19'89 quilòmetres quadrats ens trobam amb un escriptor, una xifra gens menyspreable.

Dividida l'illa en quatre grans zones, els resultats també es mostren curiosos. A la zona de la Serra i el Raiguer la nòmina de lletraferits és de 41, amb dos municipis que sobresurten: Sóller i Pollença, amb 9 i 5 autors respectivament.

La zona del Sud i Llevant (tots els municipis litorals des de Llucmajor fins a Artà) ens atorguen una quantitat ingent d'escriptors: 54. Però hi ha un municipi rècord, Manacor, que concentra en els seus 260 quilòmetres quadrats a fins a 25 creadors, la qual cosa suposa una densitat de quasi un escriptor per cada deu quilòmetres quadrats.

El Pla de Mallorca, amb un total de 17 municipis, concentra el nombre menor de literats, només 18, però amb una distribució molt repartida pels diferents termes.

I per acabar, Palma. A la capital de les Illes Balears els escriptors són fins a 73 en 208 quilòmetres.