Era un temps en què els autors teatrals eren com herois populars. Era un temps en què el teatre tenia una història sobre l'escenari i moltes en el pati de butaques. Era un altre temps, en concret el situat entre els anys 1955 i 1970. La professora de la Universitat de les Illes Balears Maria Magdalena Alomar acaba de publicar el llibre El teatre a Palma entre 1955 i 1970, un ample estudi basat en la seva tesi doctoral, que ha vist la llum amb l'editorial Documenta Balear i en la qual tracta dels usos socials, actors, actrius, autors, locals i companyies que es movien en el món del teatre illenc, un univers «molt ric».
La tesi va ser dirigida per Joaquim Molas «i una de les coses que més ens va sorprendre als dos va ser que en aquells anys hi havia un teatre molt viu, molt interessant, perquè reflecteix la gran transformació que va patir Mallorca en els anys seixanta».
La investigadora va explicar que «quan començàrem hi havia molt poca bibliografia i jo creia que hi havia pocs autors i locals, i el resultat ha estat totalment el contrari. Hi havia poques companyies totalment professionals, però n'hi havia moltes de privades que es dedicaven a aquest negoci, com l'Artis, i també de sindicals i de molts altres tipus que feien que existís una programació regular i una vitalitat que ens sorprèn molt avui en dia, quan l'activitat és molt menor».
Qualitat
Alomar reconeix que en molts de casos la qualitat no era el millor. «De totes maneres, no oblidem que es tractava d'un teatre popular, que contava la quotidianitat, però no era un teatre pobre. Hi havia molts d'autors i alguns eren molt bons. Si llegim les seves obres, en podem trobar de molt interessants i amb temes ben bons», assegura, a la vegada que destaca autors com Joan Mas, «que era molt apreciat»; Pere Capellà, «que va ser un precedent molt important i que només surt tangencialment perquè l'estudi arranca en el 1955, quan ja era mort, però la seva memòria romania molt viva; Martí Mayol i Antoni Mas.
«Tots aquests autors eren molt apreciats pel públic, però també és cert i és just reconèixer que eren molt mal vists pels crítics. De tota manera, ells són els que possibiliten que després sorgeixin escriptors com Alexandre Ballester o Baltasar Porcel», explica.
Un dels èxits principals del teatre que es pot veure en l'època és que la competència és molt escassa amb altres formes d'entreteniment. «La televisió comença a funcionar en els anys seixanta i el teatre és un dels llocs més emblemàtics a nivell social, on es va a festejar, a fer acte de presència... els usos són molt diferents als d'avui en dia i ho demostra el fet que hi ha el Principal, el Líric, el Teatre Sindical, el Balear; molts de centres culturals que en fan, com la Joventut Antoniana o la Joventut Seràfica». Fins i tot un dels aspectes que sobten és que «és en indrets com la Joventut Antoniana on es donen a conèixer a Mallorca obres com les de Bertolt Brecht o Eugéne Ionesco».
Per Maria Magdalena Alomar, aquesta època canvia a partir de 1968-1969, amb l'obertura de l'Auditòrium, amb el Principal que tanca l'any 70 i amb la irrupció d'un teatre experimental.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.