La festa de Tots els Sants (731)

«Els sants són els nostres compatriotes i algun dia serem els seus companys a la Ciutat de Déu, els seus hereus i cohereus...»

Llavors, Sant Ciprià, a un dels seus sermons, ens explica que «tota una multitud de parents i amics nostres ens sortirà a l'encontre. Posarem primer els nostres ulls en la nombrosa tropa dels nostres germans coneguts, i dels nostres fills, que alegrats de la seva fortuna i satisfets de la nostra, ens ajudaran a participar de la mateixa corona. Gran ha de ser la nostra alegria de veure'ns tots plegats. Allà la gran tropa dels profetes, el cor dels apòstols, l'innombrable processó dels màrtirs, les ànimes que se solidaritzaren amb els pobres... Mereixen tots aquests sospirs, ambicions, anhels, el mateix premi?».

Heus aquí una pregunta que en aquest món no pot tenir resposta.

La justícia racional, segurament, no és translladable a un àmbit d'eternitat, ja que fer-ho seria caure en l'absurd.

Croiset ens fa pensar en tots aquells personatges del martirologi que inspiraren, en aquest dia, a Gregori IV, la celebració de la festa: Sant Cesari que fou llançat a la mar dins un sac; Sant Benigne, a qui trencaren el coll amb una barra de ferro; Santa Maria Esclava que fou destrossada amb unglots de ferro; I un Sant Joan bisbe, Sant Jacob prevere, Sant Severí monjo... Ciutats com Terracina, Dijon, Tarso, Clermond, París, Bayeux, Tivoli etc. feren de la festa de Tots Sants la seva principal celebració de l'any.

A Mallorca, fortament arrelada, amb les seves tradicions devocionals i de rebosteria, és una data imprescindible de la tardor.