Les investigacions donen nova llum sobre els monjos bizantins a Cabrera

En una estructura d'aquestes característiques és on s'han trobat les restes de l'esquelet d'«un home, que, fou sepultat sense cap tipus d'aixovar». Aquesta mancança de material funerari, també identificat a les altres tombes investigades, podria ser un indici «del vot de pobresa que caracteritzava al primer cristianisme». El fet és que, davant els resultats obtinguts fins ara, Riera es mostra quasi convençut que l'estudi de la resta de tombes localitzades al jaciment confirmarà que la necròpoli serví com a cementiri dels monjos bizantins.

S'ha de recordar que l'excavació que es concentra ara a la zona del pla de ses Figueres té l'objectiu final de localitzar el nucli principal del monestir per fer una reconstrucció de la vida d'una comunitat de la qual només es té coneixement per un única referència literària: una epístola del papa Gregori Magne de l'any 603 després de Crist.

Així mateix, Mateu Riera recordà que existeixen altres assentaments menors disseminats per tota Cabrera, indicatius que «aquesta comunitat monacal hauria mesclat el cenobitisme -una vida en comunitat que s'hauria desenvolupat al jaciment principal-, amb l'eremitisme -grups més aïllats testimoniats per jaciments secundaris».

Les noves restes aparegudes s'han d'associar a les descobertes del passat mes de març, quan al mateix jaciment es van localitzar altres enterraments, elements constructius i una cubeta.