Glòria Bordons: «Hi ha poesia que mai no entra a les aules»

La patrona de la Fundació Joan Brossa, explica les seves propostes didàctiques

Sebastià BennàssarPalma16/05/04 0:00

La poesia pot ser una eina que ens ajudi a fer pensar. Aquesta és la premissa des de la qual un equip pluridisciplinar de professionals de l'ensenyament ha analitzat la manera sobre com a les aules es poden valer d'aquesta art per estimular els alumnes actuals. El resultat ha estat espectacular. Partint del poeta Joan Brossa, han aconseguit demostrar que la poesia té un lloc a les escoles. Glòria Bordons, patrona de la Fundació Joan Brossa i professora de la Universitat de Barcelona ha estat al darrere del projecte. També és la comissària de l'exposició «Em va fer Joan Brossa» que es pot veure a la casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem.

-A Barcelona sí, hi ha actes en què fins i tot el gruix principal del públic és jove. Clar que són aquells de poesia més experimental o plantejada des de l'escenificació. Als joves els entusiasma la poesia de Casasses i del seu grup poètic, arrosseguen molta de gent. -A aquests també els entrevistarem a les escoles. Evidentment desconeixen aquest tipus de poesia, només coneixen la més clàssica, la que sí que ha arribat. Contràriament al que ens pensàvem la poesia els agrada.

-Com sorgeix el vostre treball?
-Jo som patrona de la Fundació Joan Brossa i des d'aquesta entitat tenim una premissa que és fer arribar la poesia a la gent jove, perquè des de nins s'hi aficionin. Així mateix, treball a la Universitat de Barcelona, a la Facultat de Formació del professorat i des d'allà vam tenir la idea de mirar què passava amb l'ensenyament de la poesia a les nostres aules. La realitat no ens va satisfer i vam començar a treballar.

-Com detectaren els problemes i quins són?
-El primer que férem va ser passar un qüestionari a les persones joves que assisteixen als actes poètics.

-Perdoni la incredulitat, però els joves assisteixen a actes poètics?

-I què explicaven aquests joves?
-Que precisament el tipus de poesia que els agrada és aquesta, la que cerca un llenguatge diferent, però proper a la realitat, la que ofereix propostes trencadores. El festivaPropost que es fa cada novembre està ple de joves. Es tracta d'una poesia que no ha entrat mai a les escoles.

-I la resta de joves, els que no van als actes poètics?

-Aleshores, quin és el problema?
-Els adolescents el que no volen, segons el que ens expliquen, és que els imposin el comentari d'un sol poema. Volen tenir llibertat per poder triar i també volen que els professors els escoltin i no els imposin una determinada interpretació d'un poema. En definitiva, el que volen és llibertat per poder triar la poesia que els agrada i llibertat per poder pensar per si sols què els suggereixen aquells poemes.