Andorra du el català a Eurovisió però no aconsegueix el passi a la gran final

Marta Roure no assolí cap de les deu places per a la gala del proper dissabte

Sebastià BennàssarPalma13/05/04 0:00

Drama a Istanbul. El català només haurà aconseguit cent milions d'espectadors en la seva primera aparició al festival d'Eurovisió. La representant d'Andorra en aquest esdeveniment, Marta Roure, no va aconseguir captivar els espectadors amb Jugarem a estimar-nos, de Jofre Bardagí. Almanco no els suficients perquè amb els seus vots via telefònica o amb SMS assolís una de les deu places a la final del dissabte.

Era la primera vegada que el festival es veia amb la necessitat de fer una semifinal davant l'allau d'estats que volien participar-hi. Catorze països, entre ells Espanya, estaven classificats de manera directa. Després de la gala hi havia deu minuts per votar per telèfon i la decisió del públic va col·locar en aquesta final els països de Sèrbia-Montenegro, Malta, Holanda, Albània, Ucraïna, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, Grècia i Xipre.

Així acabava el somni d'Andorra i de Marta Roure al festival. També acabava la primera aventura del català en aquest aparador internacional on més de cent milions de persones varen aprendre que hi ha un idioma que es diu català. Joan Manuel Serrat, per la censura franquista, no ho va poder explicar el 1968. Gràcies a Andorra cent milions de persones han pogut conèixer l'existència de la nostra llengua.

En el moment de l'actuació de la cantant andorrana varen onejar senyeres a Istanbul que es varen poder veure per totes les televisions d'Europa. La presentadora de la gala de Televisió Espanyola, just en l'instant en què Roure pujava a l'escenari li va dedicar molta de sort i assegurà que «voldríem veure, de tot cor, Andorra a la final», a la vegada que explicava que cantava en català i que molts de catalans sentien com a seva la representant del país dels Pirineus. Al final no va poder ser.

En la gala hi va haver de tot. No va ser precisament la qualitat musical ni de les peces ni dels intèrprets el que hi va brillar. Eurovisió, fins i tot en els darrers anys, continua sent un festival en què l'estètica cutre és prou elevada.

De fet, hi ha hagut sorpreses en les decisions dels vots telefònics. Malta va ser la primera, amb una cançó molt dolenta, com també la de Grècia. El representant hel·lènic era senzillament de vergonya, una mescla i còpia barata de Chayanne. Després també clama al cel el fet que tots els països de l'ex-Iugoslàvia s'hagin votat entre ells.

Sigui com sigui, s'ha de desitjar que dissabte els 14 classificats directes elevin el nivell exhibit ahir a Istanbul. La llàstima és que Marta Roure ja no hi serà. I el català, la nostra llengua, tampoc.