Carles Flavià: «Riure de qualsevol cosa és un petit alliberament i símptoma de salut»

«No sé explicar acudits, explic el que em fa gràcia». D'aquesta manera, al muntatge recorre al monòleg per expressar la seva indignació davant de temes com la tercera edat, la violència domèstica o els porters de les discoteques. «El meu humor cerca provocar, diu coses salvatges i la gent ho aplaudeix». Per a Flavià, «hauríem de riure de tot». «És un símptoma de salut, un petit alliberament».

Una altra de les qüestions que planteja la història és la felicitat. «La felicitat no hauria de convertir-se en un objectiu en si mateixa, hi ha coses anteriors prèvies més importants». Igual com la guerra. «Des de la meva ignorància, crec que un conflicte bèl·lic és un fet cruel però només es tracta de la punta de l'iceberg d'un món injust». Un món replet de temes per als quals fer la revolució. S'«han d'escollir els més importants» i lluitar contra un fet: «La gent prefereix el vídeo i la televisió a la revolució».

Segons Flavià, els monòlegs poden considerar-se «una moda». «Arribarà un moment en què seran més espantosos que els cantautors». Ara, «existeix el filó», un filó que, en el futur, desapareixerà. «Actualment, hi ha un humor que m'avorreix molt». Entre els seus ídols destaca Fabian Estapé, el Gran Wyoming o el classicisme de Gila. Als seus monòlegs no introdueix molts canvis. A diferència d'aquells que interpretava a 5hombres.com, a la peça El estado del malestar els monòlegs estan escrits pel mateix Flavià. «Són molt més sarcàstics que aquells que m'escrivien els guionistes de 5hombres.com».