Els «Desbarats» més avantguardistes de Llorenç Villalonga, a escena

L'obra adaptada per Guillem Frontera deixa al descobert l'esperit d'avantguarda de Villalonga. «Les peces beuen del surrealisme, de l'absurd», cosa que situa l'autor mallorquí dins les tendències que es recreaven a Europa. «Villalonga estava al dia i prova d'això és que els Desbarats continuen mantenint la frescor i la modernitat seixanta anys després de la seva aparició», segons Noguera. Els Desbarats recreats no s'havien vist abans en un escenari mallorquí, amb «personatges indefinits i genèrics», que doten els seus protagonistes d'un matís «universal».

«Aprofitant materials escènics antics s'ha compost un collage simbolista», va comentar Rafel Lladó, l'encarregat de l'escenografia. Amb aquesta barreja, es mostra una «representació directa» en la qual Noguera ha volgut recrear un muntatge «com si estigués representant-se en el si d'una família». Catorze actors escenifiquen vint personatges diferents, «desbaratats però sense arribar a ser absurds», va assegurar Lina Mira, una de les actrius que participen en la història. «Villalonga parla del provincianisme mallorquí de l'època i el critica, acosta a l'Illa gent de fora i la compara amb els autòctons i dóna, d'aquesta manera, entitat a tots els personatges».