Bellver reviu l'holocaust nazi amb la mostra «Memòria d'un testimoni»

La mostra està organitzada pel Cercle Europeu d'Antics Deportats dels Testimonis de Jehovà i se centra essencialment en una comunitat poc coneguda del període nazi anomenada els Bibelforscher, estudiants de la Bíblia. Sota aquesta denominació s'englobaven tots aquells testimonis de Jehovà que per les seves creences religioses no se sotmeteren als excessos del nacionalsocialisme. «Bastava no voler resar per l'èxit de la causa nazi o no saludar amb el preceptiu Heil Hitler! i, en lloc d'això, dir bonjour i estaves condemnat a anar a un camp de treball», explicava ahir la dona de Liebster, que als dotze anys ja feia feina en un camp. Amb ella assistiren a la presentació de l'exposició Magdalena Kusserow, internada amb vuit anys en un camp de feina; i Ruth Danner, internada amb nou anys.

La mostra s'articula a través de més de setanta plafons que contenen fotografies, mapes, dibuixos, maquetes que reprodueixen les barraques on vivien, uniformes del camp, insígnies o documents amb inscripcions que permetien als presos mantenir l'esperança i un llarg seguit d'objectes, cada un amb la seva història darrere. La voluntat darrera d'aquesta exposició és històrica i cultural i, a hores d'ara, amb aquest objectiu ja s'ha mostrat en diversos països europeus i en més de trenta ciutats de l'Estat espanyol, amb un notable èxit de públic.

Ultradreta  
Quant a l'ascens en diferents països d'Europa de l'extrema dreta, els assistents a la presentació destacaren que «l'orgull per la pàtria no pot dur el patiment i la falta de respecte als drets dels altres», mentre que del conflicte israelià, Liebster afirmà que «és possible viure en pau: bastaria que s'aplicassin les ensenyances de la Bíblia».