Aquella primavera, Jonathan Swift enllestia la seva obra més
emblemàtica, Els viatges de Gulliver, heroi que, com s'esdevé amb
aquelles novel·les universals, eclipsa el seu creador. Com diu un
comentarista del tema, «aquesta obra, nova i original en la seva
classe, sàtira gairebé amagada dels vicis morals de l'Anglaterra
del seu temps, presenta alhora una ficció sostinguda i contes
puerils; ironies delicades i bromes grolleres, una moralitat
assenyada i trivialitats, però, qualsevol que sia la varietat del
to i de la forma, l'objecte final de l'autor és denunciar la
feblesa de la natura humana, cobrir de ridícul les institucions que
serveixen de base a la nostra societat, el mateix que quan ens
condueix al país de Liliput i ens mostra les passions humanes que
s'agiten en un cosset de sis polsades d'altura, com quan ens du a
Brobdingnag, on hi ha gegants d'una talla de seixanta peus,
sotmesos, malgrat la seva altària i la seva força, a totes les
misèries i febleses dels homes ordinaris».
Recordem que Swift, irlandès, de Dublin (1667-1745), exercí una
certa influència literària entre els intel·lectuals del seu temps
però també política i d'ambdues activitats socials en va treure
l'ideari o ideologia de Gulliver, que ens parla en primera persona
i ens conta qui és i quins són els seus orígens: «Posseïa mon pare
una petita hisenda a Nottinghamshire. Jo era el tercer dels seus
cinc fills. Als catorze anys vaig sser enviat al col·legi Emanuel,
de Cambridge, on vaig passar tres cursos aplicat cada dia als meus
estudis. Però encara que la quantitat que el meu progenitor m'havia
destinat fos molt reduïda, la càrrega de mantenir-me resultava
excessivament gran per a tan estreta fortuna, i així, vaig ser
llogat com aprenent a casa del senyor James Bates, eminent cirurgià
de Londres. Hi vaig estar quatre anys i mon pare m'enviava, de tant
en tant, alguns doblers, que jo vaig fer servir en l'aprenentatge
de l'art de la navegació i altres disciplines matemàtiques, útils
per a tots aquells que es proposen viatjar, cosa que jo sempre
havia cregut que faria la meva fortuna, fos tard o d'hora. En
deixar Bates, vaig retornar a casa de mon pare i, amb el seu ajut,
del meu oncle John i d'altres parents, vaig poder reunir prop de
quaranta lliures i la promesa de trenta anuals per sostenir-me a
Leyden, on vaig estudiar física durant dos anys i set mesos,
convençut que tal ciència havia de ser-me convenient en els llargs
viatges que pogués iniciar.
Poc després de retornar a Londres, Bates, que era una bona
persona, em va aconseguir el càrrec de metge en el vaixell
Oronella, comandat pel capità Abraham Pannell. Amb ell vaig passar
tres anys i mig, fent un o dos viatges a Orient i altres llocs.
Després em vaig establir a Londres, animat pel professor Bates, el
qual em recomanà a alguns dels seus clients. Vaig llogar part d'una
casa a Old Jewry i, havent-me aconsellat de canviar de condició,
vaig contreure matrimoni amb Mary Burton, filla segona d'Edmund
Burton, calceter de Newgate Street. I passada aquesta etapa de
sedantarisme vendria la gran aventura».
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.