Instantània

Entre les cases i els arbres del port de Kas (l'antiga Antiphellos) es veuen tombes lícies copiades dels temples grecs. Des dels esglaons del teatre hel·lenístic de Kas és possible admirar el teló de fons dels espectacles que s'hi presentaven: una Mediterrània de blauet encès i, entre d'altres, l'illa grega de Kasstelórizo, Megisti o Castellroig. Llavors, si es va ran de la mar, es trenquen les onades que arriben suaus i posen una cortina d'aigua entre l'espectador i l'illa grega. La música de Yansimalar o de Zülfü Livaneli fa la banda sonora dels bons dies de viatge.

Quan la barca surt del port i emproa Castellroig, esgarrinxa la superfície de la mar i provoca una trencadissa de mirallets. L'emoció és igual d'intensa de quan es comença una llarga travessia. I no hi ha temps suficient per tocar l'aigua, ensumar la salabror que impregna l'aire i provar de retenir"ho tot. Deu ser el moment en què ja s'ha fet mig trajecte, quan l'home de la barca es posa dempeus per arriar la bandera de Turquia i hissar la de Grècia. Ara les aigües ja són gregues, com els teatres i els monuments que embelleixen molts indrets de l'actual Turquia. La barca entra dins el port de l'illa petitona i, per al visitant, és com si anàs a desembarcar a una terra molt desitjada. I amb la música de Manos Hadhidakis i Yorgos Dallaras.