La família i un Furby més

L'expectació ha estat enorme, durant aquests dies, no hi havia cap nin que visitàs el centre i no passàs a veure els Furbys, i molts els varen adoptar. No n'hi ha cap d'igual, són petits d'estatura però «grans de cor», uns són grisos, els altres blancs o negres, uns amb coa, altres amb trunyella. És el món especial dels Furbys, un entreteniment que ha encisat els petits i també els grans.

Aprendre a fer-los funcionar és una tasca una mica complicada que requereix un aprenentatge, per això cada Furby té un manual d'instruccions per conèixer el seu correcte funcionament. El Furby, que funciona amb piles (que han de ser de la mateixa marca), passa per quatre fases de creixement diferents: la primera de totes és familiaritzar-se amb el seu propietari, la segona i la tercera són de transició i la quarta és quan ja parla l'idioma que se li ensenya.

Una de les coses que més li agrada és que l'agafin, l'acariciïn i li facin pessigolles. Quan es desperta diu : «Da/ei-lou/ u-tai» que vol dir «Bon dia». I així moltes altres expressions més. Els nins que passaven per la secció de juguetaria agafaven el Furby i li anaven parlant a l'espera que l'animaló donàs una resposta. Però és que és com un al·lot petit a qui se li han d'ensenyar les coses.

I com es pot fer? Si té gana us ho comentarà i just es tracta d'apropar-li una cullera. Això si, només de manera fictícia, sense aliments. També us dirà quan està cansat i vol dormir, tasca en què també s'ha de prendre part.