Alonso de Alarcón, màrtir d'inquisidors (1636)

Miquel Ferrà i Martorell28/03/99 0:00

Això s'esdevenia a Toledo. Alonso de Alarcón, un pobre home, teixidor d'ofici, analfabet, mig baldat, amb dona i sis filles, era denunciat per un sacerdot, paisà i veinat seu, per posar en dubte la virginitat de Maria. Alonso, detingut pels agents inquisitorials, nega haver dit tal cosa i tal dia com avui es decideix «que aquest reu sigui posat a turment as arbitrium i se li apliqui a les parts del seu cos que no tengui baldades...». Això es decidia després de rebre el document del metge del Tribunal de Toledo, el doctor Bermúdez, el qual afirmava que el reu «podria sofrir turment en el lloc esquerre i no en el dret, puix fa molt de temps que és manc i ha patit pleuresia i és arriscat per a la seva vida...». Seguí el reu negant haver dit res contra la virginitat de Maria i el dugueren a la sala de tortures, el despullaren i el fermaren en el banquet. Ell es regirà molt i no feia més que dir...

«"Ai! Déu meu! Mare de Déu! Això no pot esser el que veuen els meus ulls... Som innocent i em voleu matar!».
De res li serviren els plors. El botxí li donà una primera volta, una segona volta... I ell digué, sense poder suportar el dolor, que tot era veritat, que havia fet el que no havia fet, que qualsevol acusació, fos la que fos, era certa, però que el traguessen d'aquell horror... Seriosos, els escribans, els inquisidors (capellans, entre d'ells) i l'Ordinari, contemplaren aquell trist espectacle des de les nou i mitja del matí fins a les onze i mitja abans del migdia. De res li serví negar o afirmar. Va haver de cumplir un any i mig de presó preventiva, la pena de cent assots, estar exposat a la vergonya pública i sis anys de desterro. Els valents inquisidors Cienfuegos, Santos i Oyanguren reberen un escrit suplicatori del reu on explicava la seva gran dissort, demanava perdó i compassió, més en nom de la seva família que propi, que restaria desvalguda. No volgueren saber-ne res...

«Segons els motius exposats, no mereix l'esmentat Alarcón que Vossa Altesa li faci favor algun i és menester que complesca la seva sentència...».

Tampoc aconseguiren amb la tortura que el reu digués el nom d'altres persones (li volien fer dir que les seves filles tenien tractes amb el dimoni) i això posà nirviosos els inquisidors. Amb les confessions dels reus, el Tribunal podia actuar i començar procés contra d'altres i d'aquesta manera, com es deia llavors, els processos s'enllaçaven els uns amb els altres com les cireres d'una canastra. És el mateix sistema que han fet servir les modernes dictadures i així, avançant el temps, la piràmide de torturats es fa gran i més gran.