Armengol remarca que no es pot deixar que Mediterrani i Atlàntic es converteixin en un «cementeri de vides humanes»

Per això, a la cloenda de la reunió de presidents de parlaments del Sud de la UE i del Nord d'Àfrica, celebrada a Lanzarote, ha advocat per continuar treballant conjuntament, en un ambient de reflexió conjunta, de debat, de visions, «a vegades diferents, però d'acords al final».

Armengol ha assenyalat que entre les conclusions assolides en aquesta trobada centrada en el fenomen de la migració, hi ha el que la migració irregular «no només és una qüestió» del país al qual arriba en primera instància la persona, sinó que s'ha d'agafar amb «tot l'interès de tots» els països.

Entre les conclusions, ha dit, hi ha el que és una «prioritat» reflectir l'enfocament integral sobre el fenomen migratori «basat en la cooperació entre els països d'origen, trànsit i destí», que ha de partir d'una consideració «constructiva de la realitat migratòria» com a «oportunitat per a tots» els països afectats.

En aquest sentit, ha matisat que el fenomen migratori ajuda a millorar les societats, si bé ha considerat que això s'ha d'explicar «des de la pedagogia i la col·laboració entre els països», puntualitzant que els parlaments tenen «aquesta obligació de fer pedagogia no només amb el migrant que arriba, sinó amb el ciutadà que rep» per ser una societat inclusiva encara que «sense negar els gegants» reptes que suposa la migració que «és constant i que és continuada» en alguns territoris.

Notícies relacionades

Armengol demana un «enfocament constructiu» de la realitat migratòria i no basar-la només en la resposta a l'emergència

Per això, ha assenyalat que es va incidir en la recerca d'accions concretes, així com en la solidaritat i la responsabilitat compartides, en la «inversió necessària en polítiques d'acollida i integració» de les persones migrants, en el respecte als drets humans de tots els migrants, així com el dret internacional i, «d'una manera molt especial, per als menors».

A més, s'ha referit a la tasca pedagògica que des de les institucions s'aconsegueixi traslladar a la societat sobre els beneficis de la migració legal per «combatre les campanyes de racisme, de xenofòbia, d'antidemocràcia que s'alimenten des d'alguns sectors».

Amb l'objectiu de continuar aquesta feina, Armengol va avançar que entre els dies 3 i 5 d'abril, representants de parlaments de tots els estats membres d'aquesta Assemblea d'Unió per la Mediterrània celebraran a Granada una trobada per continuar aprofundint els reptes de la migració i centrar-se en les causes principals dels moviments migratoris.

Finalment, la presidenta del Congrés va voler ressaltar que s'ha triat Lanzarote per celebrar aquesta reunió per explicar que l'Estat espanyol, que és un país mediterrani, també té una ruta atlàntica i que es pot compartir entre totes les solucions que es necessiten i, evidentment, sentir unànime que el fenomen migratori afecta tothom «en la part positiva i en la part més dificultosa i més complexa que també existeix».

Així mateix, ha subratllat que Lanzarote, que és una illa de 164.000 persones, i on el 44% dels seus ciutadans són d'origen europeu, un 19,4% americans, un 11,9% d'origen africà i un 6% d'origen asiàtic, ha ensenyat «moltes coses en aquests 30 anys», i per això va considerar que cal aprendre d'illes com aquesta.

En concret, ha ressaltat que un territori «petit és ple de gent que ve de tot el món i han estat capaços de fer-ne una riquesa cultural important, una riquesa de la diversitat, de la convivència, del fet de saber estar, i sent conscients que evidentment hi ha problemes» i és aquí on «ha d'estar no només tot el govern de l'Estat espanyol, no només totes les comunitats autònomes», sinó també «tota la Unió Europea».