L’Obra Cultural Balear (OCB) denuncia que l’equip de govern del consistori de Palma, del Partit Popular, discrimina el català, idioma que té el reconeixement legal de llengua pròpia de la ciutat i de l’Ajuntament, vulnerant els drets lingüístics dels ciutadans.
En declaracions del president de l’OCB, Antoni Llabrés, l’Ajuntament de Palma «persisteix progressivament en l’arraconament de la nostra llengua i en l’erosió dels drets lingüístics dels ciutadans que lliurement en volen fer ús». Llabrés acusa l’equip de govern municipal d’eliminar la capacitació lingüística dels treballadors de les empreses públiques municipals vinculades a l’Àrea de Mobilitat, dirigida pel regidor Deudero Mayans, en les darreres convocatòries.
Llabrés ha recordat que l’EMT ha convocat una borsa de treball de caràcter temporal de 150 places de conductor d’autobús; als aspirants se’ls exigeix el DELE (Diploma d’espanyol com a llengua estrangera) per als candidats que no tenguin la nacionalitat espanyola o una prova específica; però no s’hi fa cap esment al català com a requisit, simplement, com a mèrit computa igual que l’anglès. Els conductors tenen entre les seves funcions les d’informar i atendre els ciutadans, per tant, és imprescindible que tenguin coneixement de la llengua catalana per poder garantir el dret dels usuaris que s’hi expressen.
L’OCB explica que l’EMT també ha fet una convocatòria de promoció interna per concurs oposició de quatre places d’encarregat de taller amb les mateixes exigències que es fan als conductors d’autobús, en què els coneixements de llengua catalana computen com a mèrit al mateix nivell que l’anglès.
Però el cas més flagrant que denuncia l’OCB és la convocatòria per concurs oposició de dues places de tècnic especialista en vehicles, instal·lacions, infraestructures i operacions: s’hi exigeixen el B2 d’anglès (o moratòria de dos anys per acreditar-lo), i el B2 de castellà per als candidats que no tenguin la nacionalitat espanyola; i, en canvi, no hi ha cap esment a la llengua catalana.
Així mateix, i en aquesta línia de prescindir de la presència de la nostra llengua, el Comitè d’Empresa de la Societat Municipal d’Aparcaments i Projectes (SMAP) acordà el 2 d’octubre que en les pròximes convocatòries d’ocupació pública el català ja no serà requisit, quan fins ara es demanava un A2. Això afectarà als empleats dels aparcaments municipals, als controladors d’ORA o als treballadors de BiciPalma.
Segons l’OCB, excloure els coneixements de català, a diferència del castellà, i situar-los, com a mèrit, al mateix nivell o fins i tot inferior als coneixements d’anglès, resulta «humiliant» per als ciutadans de Palma. Si els treballadors de les empreses públiques municipals desconeixen el català, «llengua pròpia de la ciutat de Palma», segons la Llei de capitalitat de Palma i el seu Reglament de normalització lingüística, el dret d’opció lingüística dels ciutadans esdevé paper banyat. Amb aquestes mesures no només es vulnera l’Estatut i la Llei de normalització, que consagren el dret d’opció lingüística dels ciutadans, sinó, específicament, el Reglament de normalització lingüística de Palma, que a l’art. 1.2 estableix que l’Ajuntament ha de garantir el dret dels ciutadans d’obtenir resposta en la llengua oficial emprada, o l’art. 7 del Reglament orgànic dels drets de la ciutadania de l’Ajuntament de Palma, que estableix el dret de ser atès per l’Administració municipal sense discriminacions per raó de llengua.
Finalment, Llabrés ha insistit que el PP incompleix, fins i tot, en frau conscient als seus electors, l’acord a què va arribar amb l’extrema dreta antimallorquina: «Garantizaremos el derecho de los ciudadanos a que tengan [sic] la información, atención y respuesta en la lengua en la que se dirijan a la administración» (punt 3 de l’Acuerdo programático de 7 de setembre de 2023). «És evident que les mesures preses són incompatibles amb el compliment d’aquest acord en relació amb la nostra llengua», ha conclòs.