Aquest dilluns, dia 9 de gener, per recordar que la Casa del Poble de Palma va ser esbucada el 9 de gener de 1975, l’associació Amics de la Casa del Poble, amb un audiovisual artístic a càrrec de Sofia Monteagudo Pons, professora de llengua, va organitzar la projecció d'un vídeo, filmat per Blanca Escuín, professora de plàstica.
El vídeo consistia en la narració en off del poema 'Furgant per les llivanyes i juntures, trobí el vell drac encara aferrissat.', que Maria Mercè Marçal, poetessa catalana, li va dedicar, a l'any 2000, a la primera poetessa en català Maria Antònia Salvà, nascuda a Palma, el 1869, sobre el seu poema 'D'un cactus", i com la pròpia Sofia anava exposant diverses fotografies, tant de distintes etapes de la Casa del Poble, en els seus anys d'apogeu, durant la guerra civil i després del seu esbucament; com de persones assídues, entre elles Aurora Picornell i les Roges del Molinar. A continuació del vídeo, també es varen projectar diferents imatges, com la de Salvem la Casa del Poble.
Les projeccions varen ser a la part superior de la paret d'un edifici contigu al solar on s’alçava la Casa del Poble, que albergava un patronat, una escola, una cooperativa, una biblioteca i un teatre; al carrer Reina Maria Cristina, 25 de Palma. Va ser un acte de record molt emotiu i força aplaudit per totes les persones que hi varen assistir.
Des de la inauguració oficial de la Casa del Poble, el 1924, va ser la seu de diferents organitzacions obreres i un dels escenaris principals de la Guerra de 1936-1939 a Mallorca. Atesa la seva ocupació per part dels militars revoltats durant el cop d’estat, així com la detenció dels seus ocupants, entre els quals hi havia Aurora Picornell, va ser l’espurna de la repressió i persecució de la població civil per motius ideològics.
Després de confiscar-la, els falangistes varen convertir la Casa del Poble en el seu emplaçament, establint-hi un centre de distribució d’armes, de detenció i de tortura. El 1975 el franquisme va fer esbucar l’edifici. Aquesta demolició va constituir, segons Amics de la Casa del Poble, un greu atemptat contra el patrimoni històric, cultural, artístic i obrer de Mallorca i, especialment, contra la memòria democràtica.
Poema 'Furgant per les llivanyes i juntures
Trobí el vell drac encara aferrissat.'
('D’un cactus', M.A. Salvà)
Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca, entre mac
i mac d’oblit, entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivellar pedra de silenci opac
dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.
Maria Mercè Marçal i Serra
Raó del cos, 2000
Gracias a los maestros y a las instalaciones que hubo en este edificio, fueron decenas las personas que aprendieron varios oficios. Electricidad, por ejemplo. Y eso no se dice. No conviene.
Dudo que este edificio tuviese, arquitectónicamente, gran valor. Metido entre dos calles estrechas y que cabe suponer que es de alguien, pues se han hecho algunas obras de presunta construcción.
Para mi, (sobre gustos... colores), el derribado edificio de la Escuela Graduada de Palma, tenía mil veces más valor de cara al patrimonio ciudadano. Su derribo pasó casi casi inadvertido. Ahora nunca merece un recuerdo en los papeles. Lo que hay ahora, puede que tenga valor funcional, pero feo de verdad sin valor alguno
No sé a que viene tanto llorar por el derribo del edificio de D. Juan March.
No lo sé; o quizá, si.