Mentre alguns polítics es reuneixen en despatxos per contribuir amb doblers públics, 1,8 milió d'euros, a una societat anònima, encara sense saber gaire bé si amb la finalitat de recolzar el club de futbol que juga a la primera divisió de la Lliga espanyola, o la de potenciar mitjançant aquest l'arribada de turistes al llarg de la temporada futbolística per descentralitzar un destí de sol i platja per excel·lència. Un grup d'una vintena de veïns i veïnes es segueixen reunint al carrer, des de fa un any, amb el mateix objectiu: Salvar la Casa del Poble de Palma.

Ho fan al costat del solar, d'uns 1300 m2, que, fins l'any 1975, albergava la Casa del Poble. Situada entre els carrers Reina Maria Cristina i Manuel Sanchis Guarner a Ciutat. Terreny que recentment ha estat tancat, circumstància que restringeix la visualització de les obres i poder fer un seguiment arqueològic des de fora. Un solar que des de l'estiu del 2021 està en mans d'un fons d'inversió que pretén construir-hi habitatges de luxe per a lloguer, donant així una passa més cap a la gentrificació que ja pateix el centre i l'eixample de Palma.

La lluita del col·lectiu Amics de la Casa del Poble, que mesos després, el novembre, va registrar davant les administracions públiques una sol·licitud de protecció com a Espai de Memòria i reconeixements democràtics pel solar de la Casa del Poble. és la de preservar-ne la memòria, amb dos objectius primordials: paralitzar les obres, i que en aquest solar es construeixin equipaments socials d'ús públic. Com va manifestar aleshores: «és l'espai que des del 1924 fins el 1975 allotjà l'edifici de la Casa del Poble. Un edifici que fou una fita del moviment obrer, escenari de fets importants de la Guerra Civil, com per exemple, allà on la reconeguda activista comunista Aurora Picornell va ser detinguda il·legalment pels feixistes que després l’afusellaren. Un espai que guarda dins seu una memòria històrica que ha estat rememorada a través d'escrits i publicacions per historiadors i historiadores al llarg de les darreres dècades. Són temps de recuperació de la memòria. La memòria d’aquelles persones que fa uns 80 anys ho donaren tot, fins i tot la vida per unes idees de justícia social, d'igualtat d'oportunitats, de garantia dels drets fonamentals.»

Amics de la Casa del Poble també va informar: «Aquest solar fa onze anys va tornar a ser un projecte autogestionat, de la mateixa manera que la Casa del Poble en el seu origen. Eren els temps del 15-M. Estava brut i es va fer net. Es projectà fer un hort urbà i es va intentar convertir-lo en un lloc d'activitats per a la gent del barri i donant-li una vida i creativitat que sorgia de la gent comuna i a ella anava destinada. Sense concursos, sense funcionaris, sense burocràcies, amb el treball compromès i desinteressat dels qui hi participaven. Decisions preses fruit dels acords, organitzats en una assemblea popular. Però els actuals propietaris d'aquest solar, un fons d'inversió de capital estranger, volen construir tres edificis d'habitatges de luxe, tots ells destinats a lloguer. 36 pisos de lloguer amb una piscina comunitària de 60 m2, i 54 places de pàrquing. Tot això per al gaudiment de qui s'ho pugui pagar.»

La reivindicació d'aquest col·lectiu és ferma: «No podem consentir que un patrimoni destinat a la millora de les condicions de vida dels treballadors es converteixi, amb el vist-i-plau de les administracions que haurien de defensar l'interès general i el bé comú, en un instrument de gentrificació, expulsant les classes socials més humils de l'eixample de Palma. Des de l’any 2018 es compta amb una llei de Memòria Democràtica, una llei que segons el seu articulat hauria de protegir aquest espai, però ens trobam en la situació que ni les diferents administracions ni el govern electe, que hauria de vetllar per l’interès general, no l’estan aplicant adduint falta de recursos.»

Recursos que sí es varen aprovar definitivament, el 20 de setembre passat, per patrocinar els dos principals clubs de futbol professionals de l'illa, RCD Mallorca i Atlètic de Balears, ambdues societats anònimes, amb una partida del Consell de Mallorca de 1.170.000 euros. Que segons va defensar el conseller insular de Turisme i Esport: «servirà perquè els clubs siguin grans altaveus, locals i exteriors, de la cultura i els valors socials i esportius de Mallorca.» O en el finançament a un grup de comunicació d'àmbit estatal privat per realitzar a les Illes Balears 'Los40 Music Awards 2021' esdeveniments finançats pel Govern, des de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, l'AETIB i el fons de l'impost de turisme sostenible. Així com també la Fundació Mallorca Turisme i l'Ajuntament de Palma, entre altres administracions públiques.