La coalició Més per Palma proposarà al pròxim ple de l'Ajuntament de Palma que el govern municipal insti el Govern autonòmic a «replantejar l’ús del Palau de Marivent», amb la finalitat d'obrir aquest espai a tots els ciutadans, a la vegada que es redueix la despesa d’un milió i mig d’euros anuals per al manteniment del Palau com a residència privada de la Família Reial a Mallorca.

Els arguments que els ecosobiranistes fan servir per reclamar, un altre pic, que Marivent no sigui només per al Rei i els seus es basen a considerar que les "circumstàncies socials, econòmiques i polítiques" recomanen una "reconsideració de l’ús del Palau". Creuen que seria un fet ben positiu pels ciutadans de Palma i, especialment, els de Cala Major, que tendrien d'aquesta forma un "espai lliure públic, obert a la mar, amb jardins i lloc per a l’oci i l’esbarjo de famílies, residents i turistes".

L'origen públic de Marivent es remunta a l’any 1966, quan la Diputació provincial rebé el Palau per donació d'Anunciació Marconi Taffani, vídua del pintor Joan de Saridakis. Aleshores es constituí la Fundació Pública Museu d’Art Saridakis, "a fi d’establir-hi un Museu d’Art obert al públic, serveis culturals i d’ensenyament, i un centre d’ensinistrament artístic complementari", segons recull el plec de MÉS.

Més tard, l’any 1973, la Diputació va decidir cedir l’ús del Palau, que era obra de l’arquitecte Guillem Forteza (1923), als aleshores Prínceps, Joan Carles i Sofia. De llavors ençà, l'immoble ha tengut el caràcter de residència privada de la família reial espanyola, la qual cosa suposà el tancament del Museu al públic, amb la subsegüent reversió als hereus de la senyora. Marconi de la donació dels béns mobles del Palau, entre els quals hi havia la col·lecció d’art, el mobiliari, nombrosos llibres i un suntuós aixovar.