Ho ha dit aquest dimecres durant la seva compareixença en la Comissió d'Afers Generals i Institucionals del Parlament per a donar compte de la memòria judicial sobre l'estat, funcionament i activitats del TSJIB dels anys 2022, 2023 i 2024.
Preguntat sobre aquest tema pels diputats dels diferents grups parlamentaris, Gómez ha reivindicat la necessitat d'incrementar la indemnització per residència no sols per als jutges i magistrats, sinó per a tots els funcionaris de l'administració de Justícia.
Actualment, ha apuntat, un jutge cobra un plus d'uns 80 euros mensuals, que desitjaria que s'equiparàs amb el que perceben els funcionaris judicials de Canàries. «Ho hem demanat i sempre ens diuen que és impossible», ha lamentat.
En qualsevol cas, ha indicat que la junta de govern del TSJIB es va reunir recentment amb dues vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per a sol·licitar l'obertura d'una «via institucional» perquè la seva reivindicació arribi als ministeris de Justícia i d'Hisenda.
Gómez ha subratllat la seva intenció de portar aquest assumpte pel llit institucional i no pel sindical o el polític. «Ens han dit que ens tramitaran una reunió en la Comissió Mixta per a parlar de la necessitat d'aquest plus d'insularitat», ha confirmat.
Manca de jutges i problemes als edificis
Més enllà de les dades pròpies de la memòria, que ja va presentar a principis d'abril, Gómez ha posat el focus en la falta de jutges que pateixen les Balears, uns 40 en tota l'administració, i del mal estat en el qual es troben alguns edificis judicials.
La transferència de les competències en matèria de justícia a les Balears --cosa sobre la qual també l’han interpel·lat els diputats--, ha considerat Gómez, no donaria una solució a la mancança de jutges.
«No crec que hi hagi relació, perquè qui decideix les places que es creen és el Govern central. D'aquestes 40 places que he dit que són necessàries, el CGPJ m'ha demandat fer una selecció de les quals consider que són més importants. N’he seleccionat quatre, i d'aquestes en quedaran dues, si hi ha sort», ha vaticinat.
Actualment es duen a terme o estan pendents les tasques de remodelació d'algunes dependències judicials de l'arxipèlag i el trasllat d'altres a nous edificis, a més d'estar pendents de la construcció de la futura Ciutat de la Justícia de Palma, que serà una realitat en vuit anys.
«El tema dels edificis s'està movent lentament, com funcionen aquestes coses, però almenys tenim un futur, cosa que fa uns anys no teníem, sobretot a Palma», ha subratllat Gómez. En aquesta matèria, ha afegit, si les Balears tenguessin transferides les competències probablement no estaríem com estam».
En qualsevol cas, ha sostingut que la transferència de la Justícia és «ingrata» i poc «atractiva», atès que «no genera vots» com sí que ho fa --al seu parer-- l'educació o la sanitat.
Això es deu, ha especulat, al fet que la gent, en general, «pensa que mai haurà d'anar davant d'un jutge». «Però qualsevol pot ser desnonat o tenir un accident de trànsit, i llavors se n'adonen del lent que és tot», ha assenyalat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.